El Morabanc Andorra ha tardat 365 dies a recuperar la condició de club ACB. 365 dies des del 14 de maig del 2022 i la fatídica cistella de Shermadini que ens va emmudir i glaçar la sang. 365 dies d’obstinació i treball col·lectiu.
365 dies amb un únic objectiu. Molt difícil, però innegociable. S’havia de pujar el primer any, no fer-ho ens podia condemnar a l’infern. Ja ho hem viscut. Calia humilitat, molta humilitat per oblidar d’on veníem, i calia orgull i treball per tornar-hi. Calia simbiosi amb l’afició, una afició ACB que a la LEB ha desbordat totes les expectatives. Calia suport de les institucions i dels patrocinadors i l’hem tingut.
Sovint tenim la temptació de personalitzar els èxits, però gairebé sempre són fruit de l’esforç de moltes persones. Una orquestra simfònica sona bé si tots els músics van a l’una. Tots han de llegir i interpretar la mateixa partitura i tots han d’afinar. Del primer fins a l’últim són importants i tots han d’estar al servei del col·lectiu. No es tracta de sobresortir, es tracta d’estar harmònicament integrats.
La gran orquestra simfònica del Bàsquet Club Andorra ens ha ofert una temporada sublim. Una temporada de 365dies. Mesos de planificació, d’assajos, de repetir cada peçafins a l’extenuació. Mesos de gira. Mesos d’actuacions honestes, talentoses, treballades i plenes de passió fossin en grans i reconeguts auditoris o en teatres de barri. Concerts amb màgia i ovacions d’un públic entregat.Concerts plens d’emoció i amb un ampli repertori.
Un treball col·lectiu. A la direcció una junta directiva que va liquidar el dol en poques hores, va encarar amb determinació el retorn a l’ACB, va posar-hi els mitjans i ha coordinat amb virtuosisme totes les peces. Als instruments de corda la direcció esportiva i l’equip tècnic:sempre presents, assegurant una melodia encisadora, un sol so des de platea i molts matisos a la pista. Als instruments de vent de metall els jugadors: potència i qualitat, alegro i adagio, esmaixades i triples. Als instruments de vent de fusta tots i cada un dels empleats del club: so i ànima, acompanyament imprescindible. A la percussió l’afició: incondicional i fidel, marcant el ritme, batec incansable. I als cors les institucions i els patrocinadors: el que marca la diferència i dona la potencia necessària per programar els grans concerts.
No ens cal destacar ningú. Tots han estat importants, tots.No ens cal cap nom propi. O potser només un que ens representa a tots, un home que segur s’ha emocionat i havibrat amb el so de la música. Va per vostè Sr. Alay.
Ens vestim de gala, la Bombonera s’il·lumina. Tornem a tocar a l’ACB.
Jordi Cinca Mateos
