Sílvio Moreira, nou seleccionador nacional de kata de la Federació de Karate

Arran del nou projecte d’entrenaments de selecció d’Equip Nacional La Base, el nou web de la Federació Andorrana de Karate ha entrevistat a Silvio Moreira, el seleccionador nacional de la modalitat de Kata. A continuació us adjuntem l’entrevista íntegra (autoritzat per la mateixa federació).

Quin/s objectiu/s té o es marca com a seleccionador?
Primerament, si penso a curt termini, vull que els seleccionats gaudeixin del Kata com ho arribo a fer jo, perquè crec que si no gaudeixes del que estàs fent, perds el temps. El Kata és una lluita contra tu mateix, durant la que has d’anar superant els teus propis errors i, per tant, vull que siguin molt estrictes i que, a cada classe, es vulguin superar a ells mateixos, és a dir, que es sacrifiquin fins que acabin millorant. Si parlem a mitjà termini i, en tant a les competicions, voldria poder crear un grup de Kata amb bon ambient, amb competidors molt implicats i que estiguin preparats per guanyar qualsevol competició. Sóc conscient que això és treball, però no és impossible. Com he dit abans, si es deixen la pell als entrenaments, podran arribar a on ells vulguin. I, per acabar, en referència als objectius a llarg termini, si aconsegueixo formar un grup competent en la modalitat de Kata per tal de portar-los a competicions importants com ara el Campionat d’Europa i/o el Campionat del Món, seria un gran mèrit ja que la Federació ha sigut molt més de Kumite al llarg d’aquests anys. I, per suposat, que acabessin sobre un podi mundial o europeu ja seria increïble. Jo, lluitaré per a que aquest somni es faci realitat.

Què NO tolera al Dojo?
Sobretot la falta d’actitud. Considero que si no tenen actitud de cara als entrenaments i a l’esforç que impliquen, directament no cal que vinguin ja que és una pèrdua de temps per a ells mateixos, la resta de companys i per a mi.
Paral·lelament, tampoc tolero les faltes de respecte, siguin del tipus que siguin. I, en aquesta línia, la puntualitat la valoro molt ja que penso que, si pots arribar tard a un entrenament de selecció, també podràs deixar malament a la Federació arribant tard a una competició o esdeveniment en el que aquesta t’hagi convocat i, això, no ho consentiré sota cap concepte.

Un màxim com a seleccionador?
Que, gràcies als meus entrenaments, aconsegueixin veure que amb esforç i constància es poden superar a ells mateixos i, així, eliminar la frase de “jo no puc” del seu vocabulari. Penso que és un màxim que podran aplicar durant el seu dia a dia, no solament al Karate ja que per a mi el Karate és un estil de vida i un camí que, si vols, no té mai final.

Què és el que li fa sentir més orgull com a seleccionador?
Veure que estan gaudint del què estan fent i que, cada vegada, volen ser millors i millors. Crec que, en aquest mateix sentit, es crearia un vincle entre companys i entre competidor – seleccionador que seria increïble. A la vegada, m’encantaria aconseguir fer el grup cada vegada més gran i que ells mateixos diguin: “JO ESTIC A LA SELECCIÓ ANDORRANA DE KATA” i que sigui un orgull per ells.

Quina vinculació té amb la FAndKarate?
Porto des dels 6 anys federat a la Federació Andorrana de Karate. Des dels 6 anys i fins als 13-14 anys, feia Kata i Kumite però, finalment, vaig decidir decantar-me per la modalitat de Kata i dedicar-me a ella únicament. A dia d’avui, competeixo i formo part de l’Equip Nacional Sènior de la FAndKarate en la modalitat de Kata. La veritat és que, veure com he crescut dins la Federació, com aquesta ha anat apostant per mi i, que ara m’hagin donat l’oportunitat de poder treballar amb els més petits, podent gaudir del camí d’una manera diferent, i no solament com competidor, realment és un orgull i plaer per a mi. Així doncs, crec que la millor sensació que un pot tenir, és la de poder representar el teu país, sentir que formes part d’ell i, de certa manera, que la seva imatge del país depèn de tu. Doncs, portar tants anys representant la bandera internacionalment és un orgull molt gran que vull transmetre als meus seleccionats.

Què li aporta la FAndKarate?
La FAndKarate m’ha aportat tota una vida de dedicació, de voler millorar, de disciplina i de conèixer persones increïbles.
Puc gaudir de l’esport que m’encanta i, no podria estar més agraït de veure que una Federació et valora com ho fa la FAndKarate. De fet, és una motivació extra per continuar treballant i seguint el camí que jo vull.
Poder estar vinculat a la FAndKarate crec que és una de les coses més clares que he tingut tota a la meva vida com a esportista perquè jo sempre he volgut estar al costat del meu país i poder representar-lo. Sé que tot és un sacrifici i una qüestió de prioritats però, la veritat, estar disposat sempre per la meva Federació no ho canviaria per res.

Què li sembla la nova pàgina web de la FAndKarate? I, el nou logo? I, la distinció dels diferents e-mails?
Crec que ha sigut una decisió molt encertada per part de la direcció de la Federació ja que, en l’actualitat, està tot a Internet- D’aquesta manera, es veu que el treball que fa la Federació s’està realitzant i enfocant molt bé, buscant sempre el benefici de crear una Federació molt més seriosa i demostrant que sap el què es fa.
El logo nou penso que ha sigut un canvi increïble perquè crec que s’ha de ser molt valent per modificar un logo ja que és el símbol que ens representa i, la veritat, considero que no podria ser MILLOR! Surt totalment de lo quotidià i, això, és una cosa que sempre he cregut que ens diferencia d’altres Federacions perquè som petits però, no volem semblar-nos a cap altra Federació ja que el nostre treball és de tot cor i volem que es noti que nosaltres estem presents.
La distinció dels diferents e-mails crec que és una demostració de serietat i de que tenim clar el què representa estar al cap davant d’una Federació, que no és qualsevol cosa.

Com li ha afectat la COVID-19 com a seleccionador? I, com s’ha adaptat?
El meu projecte com a seleccionador en la modalitat de Kata havia de començar a prop de la data en que va començar la pandèmia de la COVID-19. Realment, per a mi, va ser una gran desil·lusió perquè tenia moltes ganes però, a la vegada, vaig aprofitar tot el temps fins a iniciar-lo ara, per preparar-me en tant com volia enfocar els entrenaments, quins objectius volia estipular-me, què volia treballar i que milloressin els membres del meu equip, etc.
Ara, en l’actualitat, solament espero que no torni a passar el que ha passat i pugui continuar amb aquesta nova experiència. Espero que el projecte arribi molt lluny.

 

Text i foto: Federació Andorrana de Karate.

Deixa un comentari

Previous post Ajornat el Morabanc Andorra – Real Madrid pel 2021
Next post El president de la FAN visita l’stage del CN Barcelona on hi ha Nàdia Tudó