Anglaterra volia golejar a Andorra en el Molineus Stadium. Després del 3-3 de l’Estadi Nacional, l’honor anglosaxó estava tocat i a punt a estar de tornar a rebre un ensurt que hagués estat majúscul. Però no, aquest cop un 3-1 favorable als locals ha fet complir la lògica. Però no per això els del Principat no han merescut més. Els d’Eloy Casals han donat una gran imatge, amb molt de sacrifici i treball i amb molt camí al davant, han tornat a parlar de tu a tu a tot una Anglaterra. Sí, la líder del grup, però el combinat que únicament han perdut punts contra els tricolors.
Anglaterra ha sortit imprimint un ritme frenètic de joc. Però el bon fer defensiu de la tricolor ha aturat l’efervescència local. Tot i això en el minut 27, Brewster avançava a Anglaterra. Andorra es defensava però tenia molts problemes per sortir amb la pilota controlada i això provocava que els locals dominessin territorialment i amb la possessió. Tot i això, els d’Eloy Casals han mostrat un caràcter descarat, sense arronsar-se i han tingut el seu premi. De las Heras forçava el penal abans del descans i Cristian Garcia feia pujar 1 a 1 en el marcador. Andorra tornava a donar el toc d’atenció als anglesos, que marxaven als vestidors atònits, per l’empat.
La segona part ha començat com la primera. Els locals en tromba a la porteria d’Iker Àlvarez de Eulate, però aquest cop han aconseguit el seu premi més d’hora que a la primera meitat. Una rematada de cap de Wilmot, en el 49, després d’un corner, tornava a donar avantatge als locals. Els d’Eloy Casals no s’han vingut a baix i ho han seguit intentant, però aquest cop no hi ha hagut maneres. Anglaterra seguia dominant territorialment i en el 66, Brewster provocava un penal que transformava Hudson-Odoi en el que seria el definitiu 3-1. Els tricolors ho han intentat, però aquesta vegada l’electrònic no s’ha mogut més.
Fotos: FAF.
