Aurélien Panis (Elit Pro) i Margot Laffite (Elit) guanyen la prova d’Andorra del Trophée Andros

En la present edició del meeting d’Andorra del Trophée Andros 2022/23, en la categoria Elit PRO, Aurélien Panis va fer tot un recital en la segona jornada, guanyant totes les mànegues en les quals va competir. El guanyador del divendres (dia 16) va ser Christophe Ferrier que va superar per la mínima al campió 2021/22, Jean B. Dubourg.
En la categoria Elit, el nom propi a destacar va ser Margot Laffite que, amb el seu doble triomf, va demostrar que segueix en plena forma malgrat el pas dels anys.

La inclusió del “jocker”, és a dir un lleuger canvi del traçat que cada pilot ha de superar una vegada de la disputa de les finals, va generar molts comentaris, uns favorables (pilots habituals del Rallycross) uns altres no tant i la majoria acceptant que, sí és una normativa del reglament caldrà respectar-la.

Cal destacar que, durant tot el cap de setmana, el degoteig d’aficionats que van passar per les oficines del Circuit Andorra – Pas de la Casa per a comprar l’entrada al recinte, va ser constant. L’esmentat tiquet donava accés a l’interior del pàdoc, una opció que no van voler perdre’s la majoria dels desplaçats al Pot d’Envalira.
 
Els vaivens de la climatologia un trencaclosques per a l’equip de pista del Circuit Andorra.
Mai acostuma a ser tasca fàcil la preparació de la pista per a la disputa d’una competició, però tot es complica quan factors tan decisius com la climatologia es comporten de manera irregular. En aquesta ocasió, l’equip de manteniment de pista del Circuit Andorra – Pas de la Casa, no va tenir l’esperada recompensa al seu treball a causa dels canvis bruscos de temperatura que es van registrar durant les jornades prèvies a la disputa de la cita andorrana del Trophée Andros 2022/23.

La solució d’emergència, ja contemplada en anteriors edicions, va ser disputar el primer dia de competició en un traçat molt tècnic i amb la novetat de la “volta jocker”. En el segon meeting, el traçat va ser completament diferent, per a evitar les parts més castigades del traçat, el circuit a superar va ser molt ràpid i sense grans dificultats tècniques.

Marc Gutierrez “Guti”, responsable de l’esmentat equip va voler fer la lectura positiva de la situació viscuda. Així ens ho comentava: “Aquest cap de setmana, el meeting, amb dificultats s’ha pogut disputar. Penso que amb les previsions que tenim per a la setmana vinent (el divendres 8º i 3º), cal pensar que la sortida dels cotxes a pista hagués estat sobre asfalt des de l’inici. Contra el temps no es pot lluitar.”   

1er. meeting (divendres 16).
ELITE PRO, Ajustat triomf de Christophe Ferrier.
La jornada inicial del Trophée Andros en les instal·lacions del Port d’Envalira es va iniciar amb la disputa dels entrenaments cronometrats. Yann Ehrlacher (46”477) va marcar el millor crono de la mànega inicial.

En la primera mànega qualificativa, va seguir el domini del jove pilot de l’equip Dupessey As01, que semblava llançat a aconseguir el seu segon triomf parcial en el traçat del Port d’Envalira. Ehrlacher va completar les tres voltes amb un temps de 2’18”691.
En la segona mànega qualificativa, va arribar el torn de Christophe Ferrier (Métropole NICE) que fins al moment va estar a “veure-les venir”, però en aquesta màniga va fer les tres voltes per sota de 46”, l’únic que ho va assolir, i va presentar la seva candidatura al triomf.

La disputa de la Super pole, va ajustar encara més la classificació de cara a les finals. Jean B. Dubourg (Renault Zoe), després de ser tercer i segon respectivament en les mànigues qualificatives, va obtenir el millor crono i els 6 punts en joc en aquesta mànega.

La Super Final, també va ser dominada pel pilot de Renault, després d’una dura lluita amb Ferrier , Panis i Ehrlacher que van intentar sorprendre, al campió de l’especialitat, fins a l’últim metre de competició.
Una vegada comptabilitzades les puntuacions de les mànegues disputades, Ferrier es va proclamar vencedor per un sol punt de diferència respecte a Dubourg.

Classificació:
1. Cristophe Ferrier, 64 punts, 2. Jean B. Dubourg, 63 p., 3. Yann Ehrlacher, 56 p.,  4. Aurélien Panis. 55 p., 5. Olivier Pernaut. 53 p.

ELITE,  Excel·lent Margot Laffite.
Margot Laffite (SLR Mersen) va ser la clara vencedora de la categoria ELIT en aquesta primera jornada, després de decantar a favor seu l’espectacular lluitar que va mantenir amb Louis Gervoson ( ISERE Audi A1) i Emmanuel Moinel (Renault ZOE).

Laffite va ser la vencedora tant de les mànegues qualificatives com de la gran final. En aquesta mànega decisiva la seva pressió sobre Moinel va ser constant fins que el pilot de Renault va acabar fora de la pista.

Classificació: 1.-Margot Laffite, 62 punts, 2.-Louis Gervoson, 55 p., 3. Emmanuel Moinel, 53 p., 5. Julien Febreau, 52 p., 5. Gerard Fontanel, 51 p.

2n meeting (dissabte 17).
ELITE PRO. Es va repetir la lluita de fa un any. Aquesta vegada Panis superior a Ehrlacher.  
En la segona jornada de competició en el Circuit Andorra – Pas de la Casa, Aurélien Panis i Yann Ehrlacher van obsequiar a tots els presents amb un espectacular duel que, aquesta vegada, va resultar clarament favorable a Panis.
El pilot francès al volant de l’Isere Audi A1, va completar una jornada sense fissures i en conseqüència els seus rivals, que van intentar pressionar-lo, no van aconseguir el seu objectiu.

Panis, a més, d’anar de pressa en la pista, va haver de superar un incident que va deixar al seu company (Louis Gervoson), amb el qual comparteix volant, parat en la pista pràcticament a la sortida de la super final elite. Una vegada la mecànica en el box, es va poder reparar i Panis va sortir a competir el seu super final, amb la concentració al màxim.

Classificació: 1. Aurélien Panis, 68 punts, 2. Yann Ehrlacher, 62, 3. Adrien Fourmaux, 58 p., 4. Dorian Boccolacci, 54 p., 5. Jimmy Clairet. 52 p.  

ELITE, Margot Laffite va tornar a marcar el ritme.
L’experimentada pilot francesa va deixar ben clar que el canvi de traçat no seria una dificultat insuperable per a aconseguir el seu segon triomf en el Pas de la Casa. Va dominar les màniegues qualificatives i amb el triomf assegurat es va mostrar més conservadora en la final. Va ser superada per Julien Febreau en la sortida, a partir d’aquest instant es va limitar a no perdre distàncies amb el seu rival i aprofitar, si es produïa, qualsevol “lapsus” que pogués tenir el líder.

Una vegada completades les sis voltes de la final, triomf parcial per a Febreau i guanyadora del meeting Laffite.

Classificació: 1.-Margot Laffite, 61 punts, 2.-Julien Febreau, 589 p., 3. Edgar Maloigne, 53 p., 5. Louis Gervoson, 51 p., 5. Matthieu Baumel, 50 p.