Balanç positiu de Cardelús a moto-E malgrat quedar quinzè
Amb la temporada de les motos elèctriques ja acaba i centrat en la preparació de la recta final del Moto2 European Championship, Xavi Cardelús fa balanç de la seva participació a la Copa del Món Enel de MotoE.
L’andorrà ha acabat ocupant el 15è lloc de la classificació final del Campionat en un any que ha estat marcat per les lesions ja que només ha pogut participar a 6 curses de les 12 que s’han disputat.
Després de fer una bona pretemporada en la qual va estar sempre en el Top8, el pilot de l’Avintia Esponsorama Racing es va perdre les primeres dues curses de l’any disputades al circuit de Jerez com a conseqüència de la fractura que s’havia fet a dos dits de la ma esquerra entrenant a Estoril.
Les altres quatre curses que es va perdre van ser les disputades a Mugello i Assen a causa de la greu lesió que va tenir als entrenaments al primer dels dos circuits per evitar la col·lisió amb un pilot que circulava molt lent per la traçada. L’incident el va obligar a passar pel quiròfan on li van haver de reconstruir un dels dits del peu dret amb tendons i teixits inclosos.
La lesió del peu no li va permetre reaparèixer fins a Àustria on va aconseguir el seu millor resultat de la temporada a la segon cursa del cap de setmana classificant-se sisè. Amb els 13 punts sumats al Red Bull Ring i els 11 del circuit de Misano, el pilot andorrà va acabar totalitzant els 31amb els quals ha acabat la temporada.
Xavi Cardelús valora d’aquesta manera el que ha passat en el seu pas per MotoE quest any: “Certament, més que no tenir sort, el que he tingut ha estat molta mala sort perquè només he pogut disputar la meitat de les curses de la temporada de MotoE a causa de les lesions y això m’ha privat de tenir continuïtat al Campionat i aconseguir bons resultats que es veiessin reflectits a la classificació final del mateix. A tot això cal afegir que en alguna de les curses que he disputat, he tingut petits problemes que no m’han acabat de permetre reflectir amb els resultats el treball que hem fet a l’equip i el meu com a pilot. En aquest esport, la constància y la continuïtat són claus i, en el meu cas, no les he pogut tenir a causa dels problemes físics derivats de dues caigudes. Aquesta circumstància ha fet que em passés llargues temporades sense pujar-me a la moto elèctrica i la inactivitat ha estat sempre el primer escull a superar quan he tornat a fer-ho”.
Les especials característiques estructurals del Campionat i la manera en la qual està inclòs al programa dels diferents Grans Premis de MotoGP tampoc han ajudat gaire: “Cal tenir en compte que la categoria de MotoE compta amb només 40 minuts d’entrenaments lliures per cursa dividits en dues sessions, 10 minuts de classificatoris i que, a les curses de dissabte i diumenge, pugem a la moto sense haver tingut un contacte previ amb ella. Això, que és igual per a tothom i no és ni bo, ni dolent, m’ha penalitzat especialment a mi perquè amb les absències a causa de les lesions, sempre necessites més temps de readaptació quan tornes a pujar-te a una moto i es tracta de fer el màxim de quilometres possibles. En tot cas, no es tracta d’una queixa, sinó de la constatació d’un fet que no ha afavorit les circumstàncies per les que he passat aquesta temporada”.
De tota manera i malgrat els entrebancs, la valoració que l’andorrà fa del seu rendiment és positiva: “El que està clar és que, quan he estat en bones condicions físiques, he anat ràpid, he mostrat la meva velocitat i he demostrat que sóc un dels pilots a tenir en compte en aquesta categoria de les motos elèctriques que experimentarà un gran creixement la pròxima temporada amb el canvi de motos y l’entrada en escena de Ducati. Això és el més important des del punt de vista del meu rendiment personal i crec que cal posar-ho en valor a l’hora de fer balanç del que ha estat la meva participació al Campionat. En condicions normals, he estat entre el 8 ó 9 primers pilots de la categoria i he pogut demostrar la meva capacitat per fer-ho”.
