B.Lomero: “No em plantejo cap límit. Seguiré competint mentre em diverteixi i tingui objectius”

Bernat Lomero (Les Bons, 28/12/1997) porta des del 2019 treballant incansablement per aconseguir les marques necessàries que el portin a aconseguir el seu somni: representar a Andorra en els JJOO de Tòquio 2020. La pandèmia ha dificultat el seu treball, però la seva insistència, constància i sacrifici està fent que estigui a un pas d’aconseguir-ho. Parlem amb ell, de tot una mica…

El Principat (EP): Quin any 2020 i 2021 que portem. Com has viscut el confinament?.
Bernat Lomero (BL): Doncs sí, portem un any de bojos! L’inici del confinament el març de l’any passat va ser força dur, perquè era quelcom pel que no estàvem preparats. Esportivament parlant, portava una dinàmica d’entrenaments molt bona, estaven sortint els resultats i tenia fixat l’objectiu de Tòquio; i el confinament va suposar un canvi total de la meva rutina. De sobte no podia entrenar, veure els amics ni anar a classe, i sentia que em sobraven hores al dia. A més a més, inicialment s’havia decidit mantenir els Jocs Olímpics en peu, i sentia certa angoixa al veure que els terminis per a intentar fer la mínima s’acostaven i nosaltres no podíem tornar a entrenar.

EP: Suposo que l’anunci de l’ajornament dels JJOO va ser un alleujament?
BL: Sí. L’ajornament dels Jocs va ser un alleujament per la gent que no podia entrenar, i sens dubte va ser una decisió encertada. També vaig aconseguir trobar una rutina per poder entrenar a casa, estudiar, i tenir el meu temps de lleure. El fet de tenir el meu equip a Lleida, un altre a Andorra i un altre a Tailàndia em va permetre poder alternar entrenaments amb tots i no caure en la monotonia durant tots aquells mesos.

Tot i l’aturada obligada, tot i que a Andorra no hi ha actualment piscina de 50m, tu has continuat fent rècords. Com valores aquests resultats?
BL: No me’ls esperava en absolut. Els darrers tretze mesos hem tingut un munt d’entrebancs; alguns que ja teníem com la falta d’una instal·lació pròpia i d’altres d’afegits com les constants restriccions de mobilitat, aforaments, etc.

Esportivament parlant, portava una dinàmica d’entrenaments molt bona, estaven sortint els resultats i tenia fixat l’objectiu de Tòquio; i el confinament va suposar un canvi total de la meva rutina.

EP: Però que és que has igualat les teves millors marques…
BL: Si quan ens vam confinar el març de l’any passat m’haguessin dit que amb tres mesos d’entrenament igualaria les meves millors marques ho hauria firmat sense dubtar ni un segon! No només això, sinó que vaig ser capaç de batre algunes millors marques i dos RN l’agost a Loulé. Després vaig tenir una setmana de vacances i vaig començar la nova temporada sense haver perdut gens la forma, i tot i les restriccions en l’ús de les instal·lacions esportives a Catalunya, he pogut batre uns quants RN i moltes millors marques personals més.

EP: Quina explicació hi ha, dels bons resultats?
BL: Crec que l’explicació a aquests resultats, tot i les condicions d’entrenament dels darrers mesos, es deu a la bona feina feta a Tailàndia i a Lleida previ a la crisi de la Covid, al bon treball fet des de casa durant el confinament, a la bona gestió dels entrenaments durant la tornada i al canvi de mentalitat amb el que tots hem afrontat la tornada; valorant molt més els entrenaments, els companys i les competicions, i sense donar res per suposat.

EP: La FINA t’hi ha atorgat per segon any consecutiu, una beca per preparar amb recursos la temporada olímpica. Això és que et tenen ben considerat…
BL: Doncs sí, sóc un privilegiat. Aquesta beca només la rep una persona per país (aquest any hem estat dos andorrans) sempre que es compleixin unes marques mínimes properes a la mínima olímpica o mundial en funció de l’any. Poder gaudir d’aquesta beca significa que la FINA veu una projecció en tu i decideix donar-te els recursos per poder entrenar al nivell que s’exigeix per assolir la classificació per la competició internacional de referència d’aquella temporada.

Poder gaudir d’aquesta beca significa que la FINA veu una projecció en tu i decideix donar-te els recursos per poder entrenar al nivell que s’exigeix per assolir la classificació per la competició internacional de referència d’aquella temporada.

EP: Però aquest any no has pogut fer el que tenies plantejat inicialment…
BL: No. Aquest any res ha sortit com teníem planejat. Un cop em van informar de la renovació de la meva beca per una temporada més, la idea era tornar a Tailàndia amb el Miguel López a principis de setembre, amb qui tant havia millorat la temporada passada, al mateix temps que estudiava un màster a distància; però al sol·licitar el visat a l’ambaixada no sorgien més que inconvenients i nous documents a presentar.

EP: Molts problemes degut a la Covid19
BL: Sí. Des de la FINA i el centre d’entrenament es va intentar negociar amb el govern durant uns quants mesos, però la situació a Tailàndia era molt complicada i era quasi impossible rebre un visat, de manera que al Gener es va desistir i vam decidir demanar el trasllat a l’altre centre d’entrenament que té la FINA a Kazan, on conec a alguns dels nedadors i també estan obtenint uns grans resultats.

EP: I a l’espera de poder marxar. A on has estat entrenant?
BL: Durant tots aquests mesos he estat entrenant al Club Natació Lleida, on he entrenat les darreres 5 temporades. Al setembre vaig arribar per entrenar “una o dues setmanes mentre es tramita el visat”, sense intenció de participar en cap competició amb ells, ja que la meva tornada a Tailàndia era imminent. Amb el pas de les setmanes vam veure que el procés s’allargava molt i sobre la marxa vam decidir anar participant en les competicions que es presentaven, fins al punt que m’he passat dos terços de la temporada a Lleida. Per sort, el Jose Rojano i l’Erika Espejo m’han ajudat molt, perquè al començament no podíem fer cap pla a mitjà ni llarg termini, sense poder fixar cap objectiu per la incertesa que hi havia en general i sobretot en relació amb el meu futur. Finalment, vam seure per canviar el plantejament i planificar la resta de temporada com si m’hagués de quedar entrenant a Lleida, i m’ha servit per poder fixar una competició per la qual entrenar i recuperar la motivació.

EP: El màxim organisme de la natació mundial ha atorgat a la Federació Andorrana, dues places, una de masculina i una de femenina per anar a Tòquio. Et veus preparat per anar als Jocs Olímpics?
BL: Evidentment, cap esportista andorrà farà cap medalla als Jocs Olímpics, aquest no és el nostre nivell. Però sí que hi ha nivell suficient per anar-hi i fer-hi un molt bon paper. Actualment tenim en actiu alguns dels millors nedadors de la història d’Andorra, els rècords que s’estan batent ho demostren, i la FINA ho ha reconegut a l’atorgar per primer cop la seva beca a un nedador andorrà. Aleshores jo penso, si nosaltres no estem preparats, qui ho està?

Actualment tenim en actiu alguns dels millors nedadors de la història d’Andorra, els rècords que s’estan batent ho demostren, i la FINA ho ha reconegut en atorgar per primer cop la seva beca a un nedador andorrà. Aleshores jo penso, si nosaltres no estem preparats, qui ho està?

EP: No has participat mai en uns Jocs. Sí que ho has fet en mundials i europeus. Que representa per tu, portar els colors d’Andorra per on competeixes?
BL: Crec que de petits tots hem somiat en veure el nostre nom imprès en una samarreta de futbol, de bàsquet o, en aquest cas, en un gorro de natació, i la il·lusió és doble quan portes la bandera del teu país a l’estranger. Quan competeixo en un campionat sé que la meva família, els meus amics i els meus companys m’estan animant i s’alegren dels meus resultats, i res em pot fer sentir més orgullós que el suport de la gent que estimo.

EP: Pels resultats aconseguits, la papallona podríem dir que és el teu estil preferit?
BL: La veritat, no tinc cap estil que m’agradi més que els altres. Sí que és cert que la papallona és l’estil on he obtingut millors resultats fins ara, seguit del crol, per aquest motiu els tinc certa preferència i són els estils més nedo en competició. El dia que obtingui millors resultats en un altre estil, aquell passarà a ser el meu estil preferit.

EP: D’on ve, el teu interès per la natació?
BL: Des de molt petit he practicat esport de competició. Vaig començar esquiant, i vaig dedicar-hi catorze anys, però paral·lelament també he fet futbol sala, bàsquet i un munt d’esports més. La natació va sorgir quan a l’escola van detectar que de molt petit el meu germà tenia facilitats per nedar, i van suggerir als meus pares apuntar-lo a natació al CLESER. Aleshores, per no haver de fer molts desplaçaments van decidir apuntar-nos-hi a tots dos, tot i que a mi se’m anava força pitjor i no m’agradava. Al cap d’un parell d’anys d’anar a nedar obligat, els meus pares van decidir intentar-ho una darrera vegada i canviar-nos al Club Natació Encamp amb el Dani Múgica. Allà vam formar un grup de nens molt bo, i gràcies també al Dani ens ho vam començar a passar millor nedant.

EP: Així, vares començar a nedar tard?
BL: Sí. A l’haver començat a nedar a una edat molt tardana, a les meves primeres competicions el meu objectiu era no quedar l’últim, i amb el pas de les temporades el meu objectiu va passar a quedar en posicions més avançades. Finalment em vaig proposar objectius més ambiciosos a escala catalana, espanyol i internacional. Crec que la meva principal motivació sempre ha estat poder “atrapar” a nedadors millors que jo.

EP: Suposo que tu la practiquis ha fet que el teu germà també ho vulgui fer. Moltes vegades veiem a les classificacions el Bernat per davant del Tomàs, però també el Tomàs per davant del Bernat. Això de tenir el rival a casa, com ho portes? És una motivació més, tot i la bona relació que es veu que teniu entre germans? (cal tenir present que és un esport individual).
BL: Jo vaig començar a nedar per ell! En les primeres competicions, i fins i tot abans de començar a competir, el meu objectiu era que no em guanyés el meu germà quatre anys més petit. En ser jo més gran, de seguida vaig passar pel seu davant, però no per molta distància, i hem mantingut aquesta rivalitat d’estar una mica per davant seu per no poder tenir ni un moment de descans.

EP: Entenem que compartir entrenaments i competicions amb el teu germà t’ha ajudat?
BL: Diria que compartir entrenaments i competicions amb el meu germà m’ha ajudat a millorar més del que ho hauria fet sol. No sempre és fàcil estar motivat, i que hi hagi certa rivalitat m’ajuda a mantenir l’exigència en els pitjors dies. A més a més, tot i que gairebé sempre nedem les mateixes proves, jo tinc un perfil més explosiu i ell té una mica més de resistència, de manera que un sempre ajuda a l’altre a treballar en els seus punts més febles.

Compartir entrenaments i competicions amb el meu germà m’ha ajudat a millorar més del que ho hauria fet sol.

EP: Quants rècords nacionals portes en la categoria absoluta?
BL: Ara mateix en tinc 8. Sis d’individuals, dos en relleus; quatre en piscina de 25 metres i quatre en piscina de 50 metres, però crec que encara tinc molt marge per millorar els que ja tinc i batre’n de nous.

EP: Quin és el límit esportiu de Bernat Lomero?
BL: No me’l plantejo. Seguiré competint mentre em diverteixi i mentre tingui algun objectiu. Sé que a l’haver començat a nedar tard encara tinc molt marge de millora. D’altra banda, tinc vint-i-tres anys i no sempre podré viure dels meus pares. Aquí a Andorra, l’esport és considerat com una afició i la majoria dels esportistes tenim poca o cap ajuda per part dels sectors públic i privat. M’agradaria tenir la garantia que un cop ens retirem, tindrem una feina que ens doni de menjar. Sense aquesta garantia, amb el pas dels anys haurem d’entrenar menys hores per dedicar-nos a una feina que ens asseguri uns ingressos per seguir entrenant i per viure un cop la natació s’acabi.

EP: Com et planteges la deliberació del COA? Creus que Andorra podrà tenir dos representant a Tòquio a natació?
BL: Per començar, sóc partidari que la convocatòria per a qualsevol competició es faci la més propera a aquesta, i no crec en seleccions fetes amb molts mesos d’antelació, perquè l’estat de forma, tant dels seleccionats com dels que s’han quedat fora, pot variar molt.
En segon lloc, no et puc respondre a si Andorra tindrà els dos representants de natació a Tòquio, ja que no és una decisió que depengui de mi, però sí que et puc dir que en penso sobre l’assumpte.

EP: Però Andorra té dues invitacions, pel que fa a la natació, per anar a Tòquio…
BL: Crec que seria absurd no aprofitar la invitació masculina i la invitació femenina de les quals disposem, ja que s’està entrenant molt i molt dur per part dels nedadors; i a més alguns dels nedadors en actiu som els millors nedadors de la història d’Andorra en les nostres respectives proves.

Crec que seria absurd no aprofitar la invitació masculina i la invitació femenina de les quals disposem, ja que s’està entrenant molt i molt dur per part dels nedadors.

EP: L’exemple de la mostra de compromís dels nedadors actuals, es Montenegro 2019?
BL: Crec que als Jocs dels Petits Estats d’Europa del 2019 a Montenegro vam demostrar un bon nivell, superant les expectatives de moltes persones. La participació en uns Jocs Olímpics la veuria com una recompensa no només a aquests resultats, sinó també a la progressió que hem seguit experimentant durant els següents anys, així com un reconeixement a tots els sacrificis que fem els esportistes en aquest país, avantposant el nostre esport molts cops als nostres estudis, a la nostra vida professional i a la nostra vida personal.

La propera competició internacional de Bernat Lomero, defensant els colors d’Andorra, serà el Campionat d’Europa de Budapest. Ell es desplaçarà directament des de Kazan on es trobarà entrenant intensament. Allà serà el moment de veure si tant ell com la resta d’integrants de l’Equip Nacional de Natació aconsegueixen la marca mínima per anar a Tòquio (només podrien aspirar qui hagi anat als mundials).

 

Deixa un comentari

Previous post FC Santa Coloma – Inter Escaldes, plat fort a la primera jornada del play-off pel títol
Next post Arinsal, el 19 i 20 de juny, serà prova del Campionat de França de Muntanya