Divendres, octubre 30, 2020
Banner Top
Cal un pas més…

Tot i que un servidor, això del futbol no és el que més l’entusiasma, per molts motius que no vénen al cas, sí que durant aquest darrer mes que porto seguint una mica amb regularitat la Lliga Multisegur he pogut veure fets i actuacions, que no m’han passat desapercebudes. Fa molts anys que el futbol me’l mirava des del meu cau de Girona, com aquell esport que mou masses i que fa milionaris. Que mou passions i que provoca que la ment humana desvariï de manera poc comprensible, pels que com jo, no som ni aficionats ni hooligans de cap equip. Sempre pensava que quan hi havia partits de classificació per competicions europees i a la “roja” li tocava partits contra les Illes Feroe, o Malta, eren partits de “costellada”, desequilibrats o simplement “que pintava aquest país jugant contra un gran”.

Bé, ara vingut a Andorra, em trobo amb aquella tessitura que d’aquelles seleccions petites, una és actualment la meva i la lliga és, la que puc veure habitualment. Però clar. Quina diferència!!.

El futbol és 11 contra a 11, a Andorra, França, Estats Units o Japó. És rigor i sobretot esforç. Però començant per qui ho gestiona i pels gestionats, cal donar garanties de competicions serioses i equips compromesos. Degut a la idiosincràsia del país, a Andorra, la primera divisió coneguda com a Lliga Multisegur la formen vuit equips. Tots amateurs, però amb mentalitats molt diferents. Sense entrar a analitzar cada un d’ells i amb l’únic objectiu de sumar, estaria bé que el gestor de la competició comencés a gestionar-la com cal. Una competició que es veu tacada de mediocritat quan hi ha equips que es presenten amb set jugadors i el porter per jugar. Ho sento però això no és digne de cap competició.

La Federació cal que procuri pel bon funcionament del seu esport, perquè els clubs tinguin una competició digne. Els clubs han de ser els primers que han de donar-li la importància que té a les lligues que disputen.

En altres països, per jugar a la màxima categoria, obliguen els equips a tenir equips de formació; obliguen a dipositar una fiança econòmica que serveix com a garantia de pagament si hi ha impagaments de sancions i fins i tot, hi ha països que demanen avals bancaris per assegurar-se que els jugadors contractats no deixaran de rebre les retribucions pactades. Qui no ho compleix, no juga a la màxima categoria, però tampoc a la segona.

El que ha succeït a la penúltima jornada del play-off, en aquest cas de permanència, on un partit s’ha suspès per inferioritat de jugadors per part d’un equip és molt greu. És una falta de respecte a la competició, a la Lliga i a la resta d’equips. Però també és la certificació de la permissivitat a l’hora d’inscriure, els equips. Sense cap garantia per l’únic fet de tenir equip i fer una lliga amb els més equips possibles.

Cal modificar aquesta manera de fer i ser més estrictes. La primera divisió andorranana de futbol, es digui Lliga Multisegur o es digui com es digui, ha de ser un model de gestió i per aquí han d’anar conjuntament Federació i clubs. Només així es millorarà l’estructura, el nivell i s’evitaran “nyaps” com les d’aquest diumenge a l’Estadi Nacional.

Cal fer un pas més, pel bé del futbol i pel bé de l’esport andorrà.

Banner Content
Tags:

0 Comments

Leave a Comment