Calen instal·lacions esportives

Andorra ha crescut, almenys pel que fa a entitats esportives i en nombre d’esportistes que practiquen de manera federada, un esport. Aquest creixement comporta que la majoria d’instal·lacions esportives del país estiguin saturades, sobretot els pavellons. No hi ha espai per a més. Aquí sorgeix un problema greu. Un país com Andorra, que treu com a bandera, la seva etiqueta de país esportista, no pot allotjar a totes les entitats esportives que té.

M’explico.

Parlant amb un nombre elevat d’entitats esportives del país, TOTES coincideixen en el mateix missatge: “no podem créixer perquè no tenim lloc per entrenar”. L’exemple més clar és com la FAF projecta fer un nou camp de futbol a Encamp per poder alliberar els ja saturats Centre d’Entrenament de Borda Mateu i el Centre d’Entrenament de La Massana. Sort en té l’ens futbolístic que té prou capacitat econòmica per plantejar-s’ho.

Però em voldria referir molt concretament als pavellons. Perquè per exemple, només hi ha un espai actualment, on es pot practicar hoquei patins al país. Aquest espai que és el Pavelló Comunal de l’Estadi Joan Samarra està saturat en combinar-se dos esports de patins com l’hoquei patins i el patinatge. Els dos equips de vòlei de la capital, mal entrenen en les instal·lacions del Lycée Compte de Foix, amb un espai molt reduït ho poden arribar a fer fins a tres equips. Els seus responsables es resignen “no podem créixer perquè no tenim a on entrenar”.

Podria seguir, perquè en les instal·lacions de Govern, no tot són flors i violes. A moltes entitats, els hi sembla un greuge comparatiu que els 21 equips de base del Morabanc Andorra ocupin i tinguin prioritat “relativa” del Pavelló Joan Alay. El que no saben, és que cada dos per tres, aquests equips s’han de moure d’instal·lació perquè els hi treuen les hores, per algun esdeveniment que té més prioritat. O com la gimnàstica rítmica combina entrenaments en els espais morts que queden entre Joan Alay, Pavelló de Govern i la Margineda. O com, a hores d’ara, encara no hi ha un espai tancat amb condicions per la pràctica del tennis (ara que està de moda gràcies al bon paper que està fent Victòria Jiménez Kasintseva). Per no dir, les dificultats que tenen algunes seleccions nacionals per entrenar, a causa del mateix problema de la massificació de les instal·lacions que fa que s’hagin d’anar fora del país a fer-ho.

Cal fer un estudi acorat de la utilització de les instal·lacions: comunals i de Govern, però estaria bé plantejar-se la construcció d’una nova instal·lació esportiva que pogués donar sortida a moltes de les entitats esportives del país. Algú podrà pensar que ara no és el moment, cert, però és preferible invertir en instal·lacions esportives que faciliten la pràctica de l’esport a la població que no quedar-se amb els braços plegats, veient com els joves (principalment) deixen l’esport i trien altres opcions de lleure.

L’interès per practicar esport ha crescut exponencialment, i els espais continuen essent els mateixos. Andorra té un problema.

1 thought on “Calen instal·lacions esportives

  1. La solució?
    Es fer en tots els Esports un projecte Esportiu de país en comités de tenir molts clubs a cada esport que hi ha pais!! Crec que aixi pujaría el nivell esportiu i tambe s’acabarien els problemes de fajita de instal.lacions!!
    Interesa? No crec ja que els diners son els diners!! Que sembla que el nostre pais tinguis 2.000.000 d’hatitants i la realitat es que som un poblé de 80.000!!

Deixa un comentari

Previous post El Morabanc perd la imbatibilitat a l’EuroCup en caure a Badalona 90-80
Next post Jimenez Kasintseva guanya a Haddad Maia 6-3 i 6-4