Caràcter pirinenc, orgull andorrà

El millor tribut que se li podia fer a tota la gent que ha estat vinculada al Bàsquet Andorra durant els 50 anys de caminar, a part de la samarreta que lluïen els jugadors davant l’actual campió i un dels destacats conjunts del continent com és el Real Madrid, era aconseguir la victòria. Doncs així ha estat el Morabanc BCA aquest dimecres ho ha tornat a fer, en derrotar als blancs per 91-75. Quan pitjor semblaven les coses, amb una baixa a darrera hora de l’home del darrer partit contra el Saragossa, Todorovic, l’Andorra s’ha sobreposat, ha tret el caràcter que tenen els pirinencs i amb orgull andorrà han aconseguit la victòria. Aquest dimecres en terra de taronges, les mandarines les ha posat el Morabanc Andorra. El mode “vintage” també els hi porta sort. I si es deixés la samarreta com a tercera equipació de joc per la temporada 2020-21?

Cada partit que passa, el conjunt d’Ibón Navarro, tot i els impediments, continua evolucionant. El tir exterior torna a ser la gran amenaça del conjunt andorrà, igual que abans de l’aturada pel confinament i de nou, la sorpresa, si es pot dir així d’una bèstia sota els taulells com és en Tunde, que molt bé faria en Solana de renovar-lo immediatament per a la propera temporada.

Contra el Madrid, l’equip ha estat mot més fi en defensa que era el que reclamava “el coach”. Ha sortit concentrat des del segon 1. Tot i que en el primer quart, sobretot al principi, les iniciatives s’han anat alternant, ja es veia un Morabanc BCA endolladíssim. Tres triples de Walker, Senglin i Colom tornaven a deixar clar que la cistella els “shooters” de l’Andorra cada vegada la veien més gran. Al final del primer quart un 19-12, que donava per sommiar.

El segon quart ha estat el de la confirmació. El de creure que el dimecres amb la samarreta història, seria el dimecres de Resurrecció. Un Morabanc molt centrat seguia amb l’encert exterior. Fins a quatre triples (2 Massenat, Sy i Walker) permetien que els pirinencs marxessin de 16 punts 39-23, després d’una cistella de Llovet. Tothom es fregava els ulls. El Morabanc Andorra tornava a tenir sobre les cordes a tot un Madrid. És clar, que quedaven gairebé dos quarts, tota una vida per un equip com el que entrena Pablo laso. Thompkins i Deck aguantaven als blancs fins al 42-30 amb el que marxarien als vestidors.

Tothom creuava els dits, pel començament del tercer quart. S’esperava un Madrid en tromba. Va ser tot el contrari. Triple de Clevin Hannah, per marcar el territori: l’Andorra no es doblegaria fàcilment si s’ho pensaven”. Les diferències s’han anat mantenint. El Madrid no estava fi, perdia moltes pilotes i errava molts llançaments que normalment transforma, però aqui també tenia a veure la defensa andorrana, que no estava malament. Els blancs a poc a poc s’anaven acostant. Primer baixant de la barrera psicològica dels deu punts, fins al 60-54 després d’una cistella de Tavares. Faltaven poc menys de dos minuts per acabar el tercer quart. Semblava que tot s’igualaria, però un triple d’Hannah i un tir lliure per una tècnica Pablo Laso tornaven els deu de diferència. Una mica més de respir fins a arribar al final del quart amb un marcador de 71-58.

El darrer quart ha estat d’escàndol pel Morabanc BCA, sobretot, els primers cinc minuts. Un parcial de 12-3, marcava el terreny i el camí de què podia ser una victòria. El marcador assenyalava un contundent 83-63, que pocs s’imaginaven en començar. Faltaven cinc minuts, i els andorrans encara no ho tenia del tot clar. Pel Madrid es va carregar l’equip a l’esquena el que diuen que és el millor base d’Europa, Campazzo que amb nou punts consecutius i un triple de Llull reduïen les diferències a 11 punts, 86-75. Quedaven poc menys de 2 minuts pel final. Hannah transformava els tirs lliures igual que Massenat per fer pujar el que seria el definitiu 91-75.

Fotos: ACB Photo