Cardelús fa balanç de la primera meitat de la temporada

La temporada motociclista 2022 ha cobert la seva primera meitat i amb ella arriba el moment de fer balanç d’aquest primer tram de l’any per Xavi Cardelús que participa al Moto2 European Championship amb l’equip Promoracing i a la Copa del Món Enel de MotoE amb l’Avintia Esponsorama Racing.

El pilot andorrà comenta així el que ha passat fins ara: “Està clar que, fins el moment, la temporada ha tingut llums i ombres. És innegable que he fet un pas endavant des del punt de vista de la competitivitat i l’experiència, però, d’altra banda, les lesions no m’han permès tenir l’estabilitat i la continuïtat que hauria volgut i això també es reflecteix a les classificacions dels dos campionats que estic disputant.

 

Vol dir això que les circumstàncies han portat a no mirar-se gaire les classificacions de l’Europeu de Moto2 i el Mundial de MotoE?

Si, més o menys. A l’Europeu de Moto2, ara mateix ocupo la setena posició i a la Copa del Món de MotoE soc el 20è. En cap cas, aquets llocs reflecteixen com ha anat la temporada fins ara perquè sempre que he tingut l’oportunitat de córrer en bones condicions físiques he aconseguit bons resultats, sobretot a Moto2, perquè a MotoE les lesions no m’han permès disputar gaire curses i estic pràcticament inèdit. Vaig començar la temporada amb els objectius de lluitar per títol a l’Europeu i per estar al Top6 de MotoE, però les coses es van començar a tòrcer de bon començament.

 

Anem per parts i comencem analitzant la primera meitat de la temporada de Moto2.

D’entrada he de dir que tant a la pretemporada com en tot el temps que portem d’aquesta temporada 2022 l’equip està fent un gran treball i la feina feta amb el Raúl Jara, màxim responsable de Promoracing, està sent molt positiva en tots els aspectes. Hem treballar i treballem per no deixar res a la improvisació. Els tècnics de l’equip entenen i coneixen la moto amb motor Triumph que es fa servir aquesta temporada molt be i han fet molta feina per definir la posta a punt i extreure-li tot el seu potencial i amb el Raul treballem i hem treballat molt des del punt de vista físic, mental i fent moto fora del que és la competició per arribar a les curses en un estat de forma i amb uns plantejaments molt bons i ambiciosos que només s’han deixat de complir a causa de les lesions. De les 6 curses que s’han disputat, m’he perdut les dues del Circuit de Barcelona-Catalunya per la lesió del peu i no vaig poder acabar la primera de les dues d’Estoril que disputava amb dues fractures a la mà esquerra. En aquest últim cas, gràcies a l’estratègia de l’equip, vaig poder arribar a la cursa amb opcions de pujar al podi i ho estava fent, però el pilot que duia al davant va caure,  no vaig tenir temps de reaccionar i també vaig anar per terra quan podia haver acabat tercer. A la segona cursa d’Estoril i ja més limitat per la lesió, vaig classificar-me cinquè i aquest és el pitjor resultat aconseguit a la categoria perquè a València vaig ser tercer i a Jerez quart a dues dècimes del tercer després d’encapçalar la prova abans d’entrar a l’últim terç. Sense la lesió que em va fer perdre les dues curses de Catalunya i la caiguda d’Estoril que no va ser per culpa meva, seria tercer al Campionat comptant els resultats de les curses que he acabat.

 

En aquesta situació, quin és el plantejament pel que resta de temporada en aquesta categoria?

Hem de córrer dues curses a Portimao, dues més a Motorland i una a València. L’objectiu en aquestes cinc curses no és cap altre que el d’optar a la victòria perquè estic demostrant que puc fer-ho i només cal esquivar la mala sort i les circumstàncies adverses. Puc estar al podi a cada cursa i això és el més important perquè tant la feina de l’equip com la meva ens han portat a tenir molta consistència, a plantejar les curses amb la millor estratègia i a millorar tant pel que fa al ritme com el que té a veure amb treure partit a una volta del neumàtic nou en els classificatoris. Si tot va com ha d’anar els resultats ens faran fer un clar pas endavant a la classificació del Campionat malgrat que les absències per lesió m’han allunyat de la lluita pel títol en aquesta primera meitat de la temporada.

 

A la categoria de MotoE les coses han anat força malament i, en aquest cas, les lesions han tingut, malauradament, molta més incidència.

I tant! S’han disputat 8 curses i només he pogut córrer dues! Em vaig perdre les dues primeres de Jerez per la lesió a la ma i tampoc he corregut les dues de Mugello i les dues d’Assen per la lesió al peu. Només vaig poder participar a les dues de Le Mans on vaig sumar els 7 punts que tinc actualment. Tot això, després d’haver estat entre els 8 millors pilots de la categoria al llarg dels entrenaments de pretemporada. És frustrant perquè en condicions normals les coses serien ben diferents, però lamentar-se no serveix de res perquè ja no es pot fer marxa enrere.

 

Sense ser gravíssima, la lesió del peu a Mugello va ser esgarrifosa

Si, molt. Em vaig deixar més de mig dit a l’asfalt del circuit italià a la caiguda que vaig tenir als entrenaments previs a la cinquena i sisena curses de la temporada. Quan estava anant ràpid per fer temps em vaig trobar amb un pilot que anava molt lent però per la traçada i no vaig poder evitar la caiguda. Vaig anar arrossegant el peu per l’asfalt, la bota i el botí interior es van foradar i el segon dit petit del peu esquerre va tocar directament a l’asfalt. M’hi vaig acabar deixant mig dit a l’asfalt i l’abrasió es va dur pel davant, carn, os i tendó. Certament no he perdut el dit per la bona intervenció quirúrgica que em van fer a Barcelona on van haver de reconstruir-ho tot. En aquest cas no es va tractar de grans fractures o contusions però va ser molt dolorós i podia haver tingut conseqüències irreparables en la meva vida diària.

 

Malgrat tots els entrebancs en forma de lesions d’aquesta temporada, podem afirmar que estem a la temporada en la qual has adquirit una important maduresa com a pilot?

N’estic convençut. A dia d’avui afronto els entrenaments i les curses d’una manera molt diferent de com ho feia fa algunes temporades i això és molt important. La velocitat la tinc, la he tingut sempre, però cal administrar-la i saber quan i com has de fer les coses a la pista per poder rendibilitzar el teu talent i les teves aptituds. Crec que aquest moment està arribant i em sento en condicions de lluitar i donar sempre el màxim.

 

El Campionat del Món continua present a l’horitzó?

Evidentment, però amb un plantejament diferent. Anar-hi només per anar-hi, ja sigui a fer wild-cards o com a pilot substitut o permanent no és el camí. El mundial és l’objectiu però el salt s’ha de fer quan estiguem preparats per ser molt competitius i aquest moment està cada cop més a prop. Anar a córrer al Campionat del Món per acabar a més de mig minut del guanyador, no és el que volem i per això, tant jo, com tota la gent que m’envolta, estem treballant en consolidar cada passa endavant que fem i millorar dia a dia. No queda un altre camí.

Deixa un comentari

Previous post Torna a Escaldes-Engordany l’Andorra Fitness Challenge
Next post El murcià Juan Rubio, nou jugador del Morabanc Andorra

Descobriu-ne més des de ElPrincipat.com

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint