Carta a l’equip

Benvolguts jugadors i cos tècnic,

la derrota davant el BAXI Manresa 79-82 ens ha deixat tocats. Una situació com la que tenim, feia temps que no es vivia a Andorra, però no és nova. Tres anys que porto a Andorra i tres anys que l’equip no ha parat de donar alegries. Ara no us deixaré penjats i marxaré corrent perquè no estem guanyant. Tot el contrari. Vaig ser-hi divendres a l’entrenament, he estat aquest dissabte i hi seré sempre.

Però, permeteu-me l’atreviment, us voldria demanar una cosa. No us penseu que esteu sols i continueu creient. Al darrere vostre, teniu tot un país. I és que no hi ha millor representació d’aquest petit estat que el seu equip de bàsquet. Els hi agradi a uns o no, el Morabanc Andorra és l’únic equip del país que milita a l’elit. Sí, l’únic i per aquest motiu no ens podem permetre el luxe de deixar-lo caure, d’abandonar-vos. Sou molt més que un equip de bàsquet.

No. Jugadors, cos tècnic, ens heu donat moltes alegries. Als aficionats ens heu fet molt feliços. Ens heu fet sentir orgull del nostre club de bàsquet. Ara, continuarà essent el mateix. Ara més que mai, els que som aficionats del Morabanc ho continuarem sent, perquè creiem amb vosaltres. Creiem amb l’esperit d’aquest equip.

És cert, que la situació és complicada, no es pot obviar, però és que hi ha quelcom fàcil a la vida? Amb el que estem vivim en aquests dos darrers anys, perdoneu que li tregui importància als resultats, a aquest moment delicat. El que tinc clar és que sortirem d’aquesta i ho farem junts: l’afició, els jugadors, el cos tècnic, tots a una. Tots lluitant, tots remant en la mateixa direcció. Perquè a partir d’ara, TOTS hem de complir el rol que ens toca. Els jugadors a la pista i els aficionats a la grada.

Ara, més que mai: MAI POR.