Com afecta l’absència de públic en l’esport?

En una situació com l’actual, en la qual la pressió per el COVID-19 ja és bastant alta, la presència de l’afició sempre suposa un factor afegit que pot decantar la balança cap a un costat o un altre. En aquest tipus de circumstàncies és on més es troba a faltar a l’afició, que té una conseqüència directa en el desenvolupament del partit.

Silenci, sense aplaudiments, sense mirades d’expectació, sense crits, sense xiulets, sense feedback després de cada acció…

Quin és el problema que es genera més gran? Que el partit es desenvolupa en un ambient propi d’un entrenament o, com a màxim, d’un partit amistós i pot fer que el cervell li doni la sensació d’estar en un entrenament i actuar en conseqüència. En aquesta nova realitat només es mantenen els rivals i l’equip tècnic i aquests poden no ser estímuls suficients pel pes que té l’afició en els partits.

Por a el contagi: En els partits el primer que senten és la por a contagiar-se. Es posen en contacte amb més persones amb les quals no saben quins protocols han seguit ni amb qui han tingut contacte. La por pot afectar a la seva concentració i al seu rendiment.

Menys motivació: Competir a porta tancada pot suposar una disminució de la seva motivació. Ja no tenen el feedback immediat i constant de l’afició ni a nivell auditiu ni visual. No hi ha un sentit més enllà del de jugar, la motivació extrínseca (la que ve de fora, dels altres). Ara el focus està en la intrínseca (la que ve de dins).

En els jugadors que tenen més tendència a una motivació intrínseca el seu rendiment no es veurà afectat o no tant. Però troben a faltar aquest plus de l’afició (motivació extrínseca). No obstant això, hi ha jugadors que només treuen el seu màxim rendiment amb el públic (motivació extrínseca). Si no és així, senten menys motivació, suposa menys energia i més desconcentració.

Sense activació òptima: A l’estar menys motivats s’altera el nivell d’energia. També influeix en les ganes amb les que fan les coses, inclosos l’escalfament o les rutines. Això fa que els sigui més difícil aconseguir una activació òptima. No estan al màxim ni físicament ni mentalment.

Dificultats de concentració: El fet de no haver de demostrar o la falta de pressió pot generar distraccions. A l’estar en un entorn diferent, amb menys estímuls externs motivadors, pot costar més concentrar-se. A l’haver-hi menys motivació pot haver majors distraccions. El silenci a les grades provoca estar desconcentrat i fins i tot preocupat, trist; emocions que afecten al seu rendiment.

Risc de lesió: Això es deu principalment a la por al contagi, i una menor motivació, més distraccions i sense activació òptima. L’estar més tous o no amb la tensió necessària, hi ha més risc de lesió.

Entrenar psicològicament l’esportista: No obstant això, és reversible i entrenable. Els psicòlegs donem eines per afrontar la nova situació. Preparem a cada professional individualment per donar el seu màxim nivell.

1.     Confiar i dur a terme els protocols de prevenció de contagi de la COVID-19.

2.     Donar seguretat als esportistes i expressar que és normal tenir aquestes emocions en un primer moment.

3.     Focalitzar als esportistes en la tasca del present.

4.     Motivar els esportistes redirigint-los cap a una motivació interna i incrementar el poder dels estímuls externs que tenen a l’abast en aquesta nova situació.

5.     Fer un seguiment de les seves rutines i assegurar que la seva activació és òptima.

6.     Utilitzar objectius SMART a curt termini, sobretot.

7.     Treballar internament els problemes o preocupacions de l’esportista.

8.     Planificar un programa adequat i individualitzat de prevenció de lesions.

9.     I el més important: treballar amb el psicòleg esportiu per ajudar a l’esportista a adaptar-se a la nova situació i aconseguir competir al seu màxim potencial.

 

 

Mariona Buxó
Psico B

Deixa un comentari

Previous post Encamp guardonada com a millor Vila Europea
Next post El Palau de Gel fa un descompte del 50% a tots els residents durant el novembre