Derrota del MoraBanc a Màlaga davant l’Unicaja 92-86

El MoraBanc Andorra torna a fer un partidàs davant una de les pistes més complicades de la lliga, però ha acabat cedint 92 a 86 a causa del baix percentatge des de la línia del tir lliure (22 de 36). Els tricolors han posat contra les cordes a tot un Unicaja que estava recolzat per tot un Carpena ple de gom a gom.

Anar al Martín Carpena és sinònim de viure un ambient dels que no estem acostumats. Plenes les graderies de l’escenari de la Copa del Rei d’enguany. Sense dubte, molta clau de l’èxit de l’Unicaja és gràcies a aquesta estampa que presenten partit darrere partit a casa seva, i avui també amb ple absolut. Davant això s’enfrontava un MoraBanc Andorra conscient de l’escenari i la dimensió del repte. Els de Natxo Lezkano, però, s’hi acomodaven força bé i, a base de talent individual, començàvem manant en el marcador. El primer assalt s’anava endurint i això perjudicava als tricolors (1-7 en faltes), però un gran tram final de període en ambdós cèrcols donava el parcial que inaugurava l’enfrontament (21-30).

Molt bona feina i per estar orgullós (un cop més), però conscients de que els d’Ibon sortirien forts per reduir l’enlairament andorrà. Parcial de 5-0 per ells d’inici, però el MoraBanc Andorra no deixava de lluitar. Aquest primer cop malagueny ha acabat tenint pes en un segon quart que ha acabat, des de llavors, bastant igualat. Molt intercanvi de cops i la millor notícia, el retorn a les pistes d’un Tyson Pérez que jugava davant la seva futura afició. Jerrick fent el que fa Jerrick i Jean Montero afegit a la festa, resultat al descans de 47-48 amb moltíssim partit per davant i continuar lluitant de tu a tu contra el segon classificat.

La tornada dels vestidors començava amb un MoraBanc Andorra guanyant ara la lluita del llistó físic, i les faltes giraven al nostre favor per poder arribar a sumar des de la maleïda línia del tir lliure. Quan semblava que el partit més s’acomodava pels interessos andorrans, Unicaja ha reaccionat com equip gran que és amb dos triples seguits. En aquell moment el Carpena s’ha literalment enfonsat mentre demanàvem un temps mort obligatori. La cosa pintava negra perquè un tros d’equip junt amb el recolzament de 12.000 persones volen que no aixequis cap. Doncs bé, ho hem fet, i de quina manera. El MoraBanc Andorra es feia fortíssim al darrere, i Jean Montero s’encarregava de fer coses que només sap fer ell per anar fins la cuina i treure faltes. Com vent que erosiona una pedra, els tricolors igualaven el marcador i tancaven el tercer període amb l’ajustat 71-70 amb tot per decidir.

Les forces s’esgotaven i això es notava en els percentatges dels dos equips quan més depenia de tot plegat l’esdevenir de l’enfrontament. El MoraBanc treia forces d’on no en quedaven i la lluita dels nostres era per estar ben orgullosos. Llastimosament, la bona feina que fèiem per arribar a la línia del tir lliure quedava enfonsada en no sumar-los. El 19/32 ha estat decisiu en un també trepidant final on ha passat absolutament de tot. Ha tornat a sortir creu (92-86) després d’una nova gran actuació dels nostres.

Foto i text: BCA

Deixa un comentari

Previous post Medalla de bronze de Lea Ancion a Bormio
Next post L’FC Andorra empata 0 a 0 a Tenerife