Derrota inesperada 78-82 davant l’Almansa

Avui és un d’aquells dies que tothom que ha anat a la Bombonera (el públic com sempre de 10 quan ha tocat collar) se n’ha anat amb aquella cara de no tenir molt clar el que acabava de passar. I el que ha passat és que el MoraBanc ha perdut per 78-82 amb l’Almansa en un partit que ha dominat sempre tret dels darrers 3 minuts. Una anàlisi ràpida dirà que ha passat exactament i fil per randa el que Natxo Lezkano porta mesos avisant: La leb és una categoria molt traïdora i aquestes coses li passen a tothom. No era lògic pensar que el MoraBanc forma part d’una noblesa a la que les desgràcies li passen de llarg. No va per aquí i avui la recta final del partit n’ha estat una bona mostra. Els visitants han jugat molt i molt bé, alliberats i sense pressió I s’han aprofitat dels nervis d’un tricolors que, s’ha admetre, tenien l’obligació de guanyar. O quan tens l’obligació de guanyar quasi sempre perds, com ha passat. Alertava Lezkano a la prèvia que hi havia molt soroll a l’entorn de l’equip per la gran victòria a Valladolid i per la derrota de Palència que deixava per davant una recta final que en clau andorrana. I tot i la bona preparació al respecte, per alguna esquerda això se li ha colat a l’equip, que ha jugat amb pressa i nervis quan menys tocava i que no ha aconseguit trobar-se còmode en cap moment en pista. Per altra part, el fet de dominar sempre el marcador (+17 ha estat la màxima) ha pogut portar a tenir una certa sensació de control que no era certa com ha demostrat la tossudesa i gran joc final d’Almansa (20-32 pels visitants en el darrer quart). Sigui com sigui, la derrota és la primera a casa i avui les cares eren molt llargues al final però aquesta aventura continua ben viva i amb el MoraBanc líder i depenent de si mateix per pujar de categoria. I aquest és el titular per començar a treballar dilluns amb la vista posada en el partit d’Oviedo del cap de setmana vinent. El millor avui ha estat Felipe, que ha valorat 24 sense semblar dominar el joc com altres dies. Anant a l’evolució del marcador, com dèiem, el 20-10 del primer quart ha estat un miratge. La classificació i les sensacions han enviat missatges contradictoris el MoraBanc. El partit no s’ha trencat en cap moment per la bona feina visitant, sobretot per això. Al descans 41-33 i al final del tercer quart 58-50. Fins arribar al desenllaç que ha deixat a tothom gelat, probablement per falta de costum. Feia molts mesos que no es perdia un partit a casa i no és gens dolent que no ens agradi gens aquesta sensació. Ja va bé. A veure si la perdem de vista fins la temporada vinent com a mínim que això voldrà dir que hem pujat de categoria.

Text i foto : BCA.

Deixa un comentari

Previous post SECNOA duplicarpà la inversió prevista per a la temporada 2023-24
Next post L’FC Andorra s’assegura la permanència