Doria: “estaria molt contenta si faig una final A als JJOO”

Amb 21 anys, la laurediana Mònica Doria viurà els seus primers JJOO, els de Tòquio. Ho farà essent, de moment, l’única esportista del Principat que ha aconseguit la mínima olímpica exigida, en un esport, el piragüisme, que és molt minoritari a Andorra. Només tres palistes, Laura Pellicer, Noemí Font i ella el practiquen i ho han de fer a La Seu, per falta d’instal·lacions per fer-ho al país. Parlem amb ella de com ha viscut el confinament, els canvis de programació i com es sent a quatre mesos vista de la gran cita esportiva.

El Principat (EP). Cada cop queda menys per la gran cita olímpica de l’estiu. Ens anem acostant i sembla que aviat se sortirà del túnel fosc que portes tot un any…
Mònica Doria (MD): Realment, ha estat ara que al començar les competicions que m’he adonat que queden tres-quatre mesos pels JJOO. L’any passat quan els van posposar, pensava que quedava lluny, però ara ja no queda res. Uf. Tinc moltes ganes d’anar-hi i estic bastant motivada. S’està fent molt llarg i portem molt temps preparar-nos per això.

EP: És que porten dos anys, gairebé per preparar una fita esportiva. Quanta angoixa, no?
MD: Al principi sí que va provocar angoixa òbviament, com a tothom, perquè vam començar una temporada 2020 amb l’objectiu marcat molt clar i amb un estat de forma molt bo, i de cop va parar, no sabíem si es farien els jocs. No podíem entrenar. Quan es varen suspendre va ser com, ara que fem? Sí que és cert que amb el temps, ens ho hem pres com una oportunitat més per seguir pujant el nivell i apropar-me una mica és a les millors. Crec que ho estic aconseguint.

EP: Quantes vegades has hagut de modificar la planificació esportiva i d’entrenaments?
MD: Moltes. Ja després del confinament va ser la primera. No sabíem si competiríem o no. Vam poder fer algunes competicions a final d’any, però no ho teníem del tot clar. I a hores d’ara, tot segueix igual. Tenim unes competicions planificades, però també som molt conscients que no sabem si es faran o no. Reconec que aquesta incertesa, no ajuda a preparar com tocaria una prova tan exigent com uns JJOO.

EP: Al final, els esportistes acabareu aprendre a viure d’aquesta manera?
MD: Sí, és el que ens toca. Haurem d’aprendre a viure amb aquesta incertesa i ja està.

EP: Hi ha un abans i un després de la Covid-19, en referència a maneres d’entrenar i aquells protocols que sempre feu els esportistes, previs a una competició?
MD: Crec que sí. També cal dir que els piragüistes som una mica afortunats perquè en estar a l’aire lliure, no ens ha canviat gaire les maneres de fer, però a escala de vida quotidiana i d’entrenaments, totalment. Per exemple, nosaltres estem molt acostumats a marxar a l’estranger i aquest any hem vist que es fa molt més difícil. Potser de totes les vegades que havíem de marxar, hem pogut fer la meitat.

EP: Es fa estrany veure a la Mònica Doria tant per Andorra…
MD: (riu) Sí, sobretot l’any passat va ser tot molt complicat. Vaig estar a casa molt més del que em pensava i m’esperava. Sóc una persona que m’agrada molt moure, canviar d’ambient, canviar d’aires, canviar de gent i al principi em va costar bastant haver de passar tant temps a casa. No m’acaba d’agradar planificar estar tant de temps a casa, però he sabut trobar la manera, per exemple marxant quatre dies a Pau, no de la mateixa manera que ho feia abans, però hem acabat trobant la manera de trobar l’equilibri entre estar a casa i marxar molt.

EP: Tot el que ha passat aquest any amb la Covid-19. Quina lectura fas, personalment?
MD: Home, està clar que ara li dónes importància a coses que abans no li donaves tant. El que més m’ha fet pensar, és la importància que té el teu entorn, la teva família, els teus amics. És la gent que sempre estaran allà i amb els que tindràs el suport quan les coses no van bé. M’he adonat que en els moments crítics, sempre estan allà i s’han de cuidar.

 

“El que més m’ha fet pensar, és la importància que té el teu entorn, la teva família, els teus amics”

 

EP: En el 2020 vas poder competir molt poc. En aquest 2021, comences ara. Notes la inactivitat?
MD: Sí, es nota moltíssim. Les primeres competicions de la temporada són les que solen costar més. Un cop agafes el rodatge de competir, ja ho tens més per la mà. És per aquest motiu, que crec que serà important competir el màxim que pugui abans dels Jocs.

EP: En el piragüisme, és igual d’important l’aspecte físic com l’aspecte mental. L’aspecte físic, tots els esportistes d’elit esteu més o menys igual. Però en el mental?
MD: Crec que l’aspecte mental és super important, penso que és l’aspecte que diferencien un atleta que ha estat campió del món de què no ho ha sigut. Realment, probablement tenim la mateixa condició física. Tècnicament acabem essent més o menys igual. La diferència està en l’aspecte mental. En un esport on competeixes en dos minuts màxim, l’aspecte mental és primordial.

 

 

“Crec que l’aspecte mental és super important, penso que és l’aspecte que diferencien un atleta del món de què no ho ha sigut”

 

EP: Com et veus, mentalment parlant?
MD: Jo sé que tinc moltes coses a millorar, en aquest aspecte i sé que les he de treballar, perquè si no no podré enlairar. També que en aquests aspectes, els joves no se sol desenvolupar aquesta característica i sí en més grans. Però crec que estic fent una millora important. En aquest aspecte estic contenta.

EP: Creus que serà la clau per fer un bon paper en els JJOO?
MD: Crec que sí. Amb tot el bombo que se li dóna als JJOO, penso que m’ho haig d’agafar com una competició més i realment, si t’ho pares a pensar, no hauré de fer res de diferent que com a altra competició que participo. Si aconsegueixo fer això, a la línia de sortida, aconseguiré fer una bona baixada. Si m’ho prenc com la gran competició que haig de fer molt més del que em toca, no sortirà.

EP: El mirall a tenir present és el mundial de La Seu 2019, on tu vas aconseguir la mínima?
MD: Sí, sí. Pensant-ho és molt satisfactori. Ho havia de fer i vaig ser capaç de fer-ho. En aquest sentit, penses que poder sí que tinc la capacitat d’estar allà i rendir quan ho has de fer.

EP: Com prepares una fita d’aquest tipus?
MD: Penses que estàs a casa, que entrenes sempre aquí, que hi ha gent propera que t’ha vingut a veure, però és el que et deia, és una competició més. El que has de fer en una competició important i en una que no és important és el mateix. En el moment que aconsegueixis plantejar-t’ho d’aquesta manera, després sortirà, així ho preparo.

 

 

“El que has de fer en una competició important i en una que no és important és el mateix”

 

EP: D’aquí als JJOO que prepararàs?
MD: Estem molt pendents de les opcions d’entrenaments que tindrem a Tòquio. No està clar si només farem un o hi haurà més d’un, abans dels JJOO. Depenem d’això. Però també hi haurà l’Europeu sènior a principis de maig a Ivrea (Itàlia), després al juny tenim dues Copes del Món, una a Praga (República Txeca) i Leipzig (Alemanya).

EP: Coneixes les aigües on es farà la competició en els JJOO?
MD: Sí, vaig estar entrenant el novembre del 2019, després del mundial. Vam estar cap a dues setmanes.

EP Com ho vares veure? 
MD: Són anal completament artificials tipus a Londres, a Rio, a París, són molt diferents dels que tenim aquí nosaltres. Però són bastants divertits. Són canals amb moviments d’aigua molt potents. El curiós és que tots els moviments són similars. No és com el rius que canvien i poden ser diferents. Amb els blocs que hi ha el moviment d’aigües tots són molt similars.

EP: O sigui que et seria fàcil preparar els JJOO en un canal com el de Londres, París…
MD: Sí, el que passa és que ara no podem anar a Londres. Per això teníem pensat anar a París unes setmanes per entrenar en aquest tipus de canals.

EP: Estem parlant de l’elit. Però podem dir que amb la Mònica Doria, també hi ha la Laura Pellicer i la Noemí Font. Sou tres palistes que defensiu els colors del país. Però no hi ha ningú més.
MD: És cert, després de les tres no hi ha ningú. Veritablement fa pena. Crec que podria fer una funció de mirall a integrants de formació, però costa que hi hagi nens o nenes d’aquí d’Andorra que s’iniciïn en el piragüisme. A Andorra és més fàcil fer bàsquet, per exemple.

EP: Que li falta a Andorra, per potenciar el piragüisme?
MD: (riu) És complicat, ja que fer una activitat extraescolar a La Seu, queda una mica lluny. Si hi hagués un lloc a Andorra, per exemple un riu mitjanament arreglat per poder començar amb els petits, seria un bon inici.

 

“Si hi hagués un lloc a Andorra, per exemple un riu mitjanament arreglat per poder començar amb els petits, seria un bon inici”

 

 

EP: Això és una reclamació?
MD: Ja que hi sóc, sí. Sense aquest tipus d’infraestructura serà molt difícil que hi hagi una continuació a Andorra.

EP: La climatologia, tampoc ajuda…
MD: Cert. És veritat. El piragüisme no és un bon esport per fer a l’hivern, però a l’estiu sí. I la veritat és com jo vaig començar. Fent un curset d’estiu en el Parc del Segre i a poc a poc et va agradant, segueixes. Necessites aquests inicis per enganxar-te.

EP: Perquè piragüisme?, ara que parles dels teus inicis…
MD: Quan era més petita, competia en esquí de fons, com bona laurediana que sóc, vaig estar bastants anys combinant les dues modalitats, però va haver-hi un moment que vaig haver de decidir, ja que no arribava i no sé per què, tenia clar que el meu camí era el piragüisme.

 

“Quan era més petita, competia en esquí de fons, com bona laurediana que sóc…”

 

EP: Suposo que no te’n penedeixes…
MD: Clar que no. Mira que m’agrada molt l’esquí de fons, però no m’hi veig competint amb l’esquí.

EP: Com t’imagines els JJOO?
MD: La veritat no m’ho imagino. Ha de ser tan diferent. Tinc moltes ganes d’estar allà. M’Imagino, a la línia de sortida, amb el blau dels JJOO. La noria que hi ha al final del canal i el meu cor a 10.000.

EP: Que representa portar els colors d’Andorra?
MD: Hi ha equips enormes, Alemanya, República Txeca… i després estem nosaltres. Estic molt orgullosa de poder dir que he arribat al mateix nivell que aquests monstres de països, amb segur que molts menys recursos i ser capaç competir de tu a tu amb ells.

EP: Quina posició t’imagines als JJOO?
MD: Estaria contenta amb una final A als JJOO. Una vuitena posició no podria demanar res més. Sóc molt conscient que els objectius que em marco haig d’arribar amb tota la preparació que he fet.

Foto: Norbert Aguilera.

Deixa un comentari

Previous post Pellicer 9a i Doria 10 a la final de canoa de la Copa Pirineus
Next post Doble podi d’Àlex Machado a Franciacorta