Edgar Montellà ho guanya tot a Sant Feliu de Codines

El pilot encampadà Edgar Montellà, va ser el gran triomfador de la 48a Pujada a Sant Feliu de Codines, penúltima prova del Campionat de Catalunya de l’especialitat. Montellà va protagonitzar una actuació TOP en la qual, a més de vèncer en totes les pujades disputades (dues d’entrenaments i dues de carrera), va rebaixar el millor registre de la prova en més de 1”5. A partir d’ara el temps a batre serà 2’12”996.

En el podi absolut, Montellà va estar flanquejat per Jordi Gaig (Porsche) i Antoni Arrufat Boté (Silver Car) mentre que en el lliurament de premis als millors CM, l’esmentat Montellà va tenir al seu costat a Antoni Arrufat Boté i a Eduald Carbonell (Demon Car).

En la categoria Turismes, Gerard de la Casa (Ford Fiesta ST) va tornar a un escenari del qual és doble vencedor (2015 – Seat Córdoba WRC i 2017 Subaru Impreza). En aquesta ocasió, en ple període d’adaptació al Ford, va haver de cedir davant la potència dels Porsche del pilot català, resident a Andorra, Jordi Gaig (vencedor) i de Joan Salvans (2n classificat).

La representació andorrana a la prova de l’Escuderia del Vall del Tenes va competir en la categoria CM. Van tenir alguna opció de podi però al final van haver de conformar-se amb situar-se al Top6.
El debutant Joan Gil (Speed Car) es va mostrar molt ràpid des de l’inici. Un esglai, en forma de mitja virolla, en la segona d’entrenaments va fer que relaxés el seu ímpetu i, al final, acabés en una meritòria quarta posició amb un crono de 2’22”950.

A un segon escàs de Gil, es va situar el Jove Pilot de l’ACA, Marc Solsona (Speed Car), que no estava satisfet amb la seva actuació en el seu debut a Sant Feliu. Una virolla poc després del final de la segona pujada d’entrenaments el va descentrar una mica, encara que la seva reacció va ser immillorable. En les pujades de carrera va continuar rebaixant els seus cronos.

Per part seva, Felipe Brandao (Speed Car), minvat físicament, es donava per satisfet amb haver pogut completar les quatre pujades programades.

El veterà dels presents a Sant Feliu de Codines, Antonio Vazquez (Orion FR93) va completar el seu segon meeting de la temporada amb la seva fórmula. Una vegada acabada la competició, ens feia aquesta reflexió: En una pujada tan complicada com aquesta, quan eres jove, davant el dubte no aixeques el peu, ara la veritat és que sí, i els segons van caient.

Ramonet Plaus (Silver Car), en un escenari que coneix bé, en el qual va vèncer el 2016 i el 2017 i fins ahir (dia 6) tenia el rècord de la prova, no va poder reeditar aquests èxits degut a un toc amb un senyal de trànsit, una vegada superada la línia d’arribada de la segona pujada d’entrenaments oficials.
Amb aquestes paraules ens resumia el succeït: Després de superar la línia d’arribada a tope, el gas va quedar enganxat. Al final del tram de desacceleració hi ha una rotonda on es concentren molts aficionats a part de comissaris i agents de l’ordre. La veritat és que no vaig tenir clar fins que vaig impactar contra el senyal de trànsit, poder evitar-los. Per sort ningú va resultar ferit i a mi em van portar a l’hospital per revisar la zona lumbar, és la que més mal em feia. Al final tot va quedar en un esglai i avui (diumenge dia 7) em fa mal tot. És la part menys bonica de la competició.

Fred al matí (temperatures fregant els 0°).
En una pujada tan complicada com la de Sant Feliu, evitar les dificultats atípiques que pot provocar la meteorologia sempre és d’agrair. En aquesta edició l’asfalt es va mantenir sec en tot moment encara que, sobretot en les pujades d’entreno, l’ambient era fred i això no ajudava en res a què, per exemple, els pneumàtics agafessin la temperatura adequada. A les zones on no tocava el sol, l’asfalt estava més fred que a les assolellades.

Deixa un comentari

Previous post Merescut homenatge de l’Andorra Voleibol a Lluís Hillaire-Darrigrand
Next post Aprenent de les adversitats