Sol passar que quan un equip perd el partit, la culpa són de les decisions arbitrals, perquè ha fallat aquí, ens ha tret el altre. Avui ho direm diferent. El Morabanc Andorra ha guanyat a la pròrroga l’Hereda San Pablo Burgos per 87-82, en un partit que ha tingut emoció i encert i desencert. Però aquest cop la tripleta de taronja han estat els protagonistes. Negatius, molt negatius, sense criteri i amb unes decisions que han descentrat a uns i els altres. Fabio Fernandez, Luís Miguel Castillo i Òscar Perea aquest dissabte, han estat els protagonistes del que havia de ser i ha estat, un gran partit.
Els tricolors han sortit decidits a obrir forat en el marcador. A 6:37 per acabar el quart, Joan Peñarrolla es veia obligat a demanar temps mort. El silenci del pavelló ha permès sentir com esclafava la pisarra a terra recriminant als seus jugadors “actitud”. El marcador assenyalava 11-3, però sobretot aquella sensació que els locals anotaven fàcils. Entre Hannah, Gielo, Dimé i Paulí portaven de corcoll una defensa burgalesa, molt suau, tot s’ha de dir. Després del temps mort, el Burgos ha començat a funcionar, tot i que la inèrcia encistelladora dels del Principat feia que la diferència es mantingués 17-11.
El segon quart, el d’Ibon Navarro han seguit amb la mateixa tònica. Veient molt gran la cistella i aconseguint una diferència màxima de 10 punts 27-17, després d’un triple del polonès Gielo, a falta de poc més de sis menuts pel descans. Malauradament, els de Joan Peñarrolla s’ha posat a treballar, sobretot en defensa. Això ha provocat que el tir exterior andorrà s’apagués de cop. Un parcial de 4-13 tornava les diferències mínimes 31-30, amb el que s’anava al descans.
No vulguin saber que ha passat en el vestuari del Burgos. No ho sabem però ens ho podem imaginar coneixent el que va ser durant molt temps entrenador andorrà. El que està clar és que el tercer quart ha estat molt competit. Els visitants s’han avançat per primer cop en el marcador amb el 37-38 i que era el preludi d’un moment d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. Al final del quart 48-48 que deixava tot per decidir, en els darrers 10 minuts.
Amb la igualtat en el marcador, el darrer quart ha seguit la mateixa tònica que el tercer. El Burgos agafava una diferència de 4 punts, 48-52, que tornava a posar l’ai al cor, dels andorrans. Però aquesta vegada el Morabanc ha estat centrat, tot i que ha estat a punt de marxar després d’assenyalar una tècnica a Jelínek i una altra al tècnic euskaldun. Tot i això, els visitants no han aprofitat i el marcador ha seguit igualat. Amb el 63-67 a poc menys de dos minuts per acabar, Hnnah s’ha carregat l’equip a l’esquena transformant un triple que col·locava el 66-67 i un bàsquet de dos que capgirava el marcador 68-67. Els tirs lliures feien que l’emoció fos sublim. Amb 69-69, el darrer atac era pels locals que veiem com una clara falta a Hannah quan estava en moviment de llançament no era assenyalada, i els visitants poden fer un darrer tir des de mig camp que a punt ha estat d’entrar. El marcador assenyalava un doble 69 que comportava la disputa de cinc minuts més de joc.
L’arbitratge ha entrat en la seva línia més erràtica, que descentrava tant a l’Andorra com el Burgos. Ningú estava d’acord i el gest de les mans al cap, eren habituals tant a la banqueta local com a la visitant. El període extra ha estat emocionant, amb nervis i al final l’encert en els tirs lliures per part dels jugadors tricolors ha estat clau, com també les tres darreres defenses andorranes amb un immillorable Nacho Llovet, barallant-se fins i tot a la seva ombra. Al final un 87-82 que esvaeix els dubtes o no, però el que està clar que certifica que amb sacrifici i bona mentalitat, sense abaixar els braços durant els quaranta minuts, el Morabanc Andorra, pot plantar cara a qualsevol equip. Aquest dissabte en la moneda a l’aire ha sortit cara. Hagués pogut sortir creu, i no per això hauríem de canviar molt la crònica. El que està clar és que l’arbitratge ha estat lamentable pels dos equips.
Fotos: Albert Martín / ACB Photo.
