Estic emprenyat amb tu, Marc
Hola Marc,
vull que sàpigues que estic emprenyat amb tu. Molt emprenyat. Després que anunciessis que ho deixaves, només puc que estar emprenyat. Ho estic perquè em quedo sense veure a un gran corredor de muntanya, em quedo sense veure una millor persona que acompanyat sempre del seu escuder, confident, amic, llebre i germà Òscar, ens feies deleitar als amants d’això anomenat popularment com a trailrunning. Estic molt emprenyat, perquè s’acaben aquells crits a la línia d’arribada, mig ofegat, que feia veure que aquí està el Marc. Estic molt emprenyat perquè no et veuré emocionar-te, en l’esglaó més adalt del podi del campionat del Món, al sentir el Gran Carlemany.
Però tot i estar emprenyat amb tu, no puc de deixar de sentir emoció. Ja ho volies deixar abans de la pandèmia. Durant aquesta mala època, pensava que no et veuria més amb un dorsal, però va i la lies parda. Collons si la vares liar parda a Barruera. No sé què m’emocionà més, els teus plors en el podi o els crits de l’animal del teu germà dient: ÒSTIA PUTA, CAMPIÓ DEL MÓN!!
Marc has estat un exemple a la muntanya. En parella amb l’Òscar o individual, però ho has estat i ho ets. Quin orgull han de sentir els teus pares, Marisa i Rafel i el teu germà Òscar!! Els valors de la muntanya que tant t’han inculcat, transportats al més alt nivell. Així et veig.
Segueixo emprenyat, no et pensis que se m’ha passat, però, tot i això, només puc acabar dient: GRÀCIES i no deixis penjat al teu germà a les curses per parelles.
