Joan Aracil: “El meu objectiu és intentar ser un fix en el Freeride World Tour”

Aquest diumenge 30 de gener, l’estació d’Ordino-Arcalís acollirà una nova edició de la prova andorrana del Freeride World Tour. Tot i ser oficiós, una competició que vindria a ser com la Copa del Món dels freeriders. En ella, per primera vegada competirà Joan Aracil un andorrà que fins fa poc ha anat compaginant les proves de DH a l’estiu (en bici) amb el freeride a l’hivern, però sense competir mai a la màxima competició internacional de la modalitat. Parlem amb Joan Aracil, membre de la nova generació de freeriders…

EP: Un somni fet realitat?
JA: La veritat és que sí. Portava molt temps esperant poder participar en alguna prova del World Tour. No em conformo aquí. El meu següent objectiu és intentar ser un fix en el circuit, això significa classificar-me per punts.

EP: Quant fa que competeixes?
JA: Vaig començar a competir, primer en alpí. Després vaig estar un any d’aturada i en acabat, amb 16 -17 anys ja vaig començar a fer freeride. És a dir, que fa 4-5 anys.

EP: Debutaràs en una prova del World Tour, a casa, a Ordino-Arcalís. Que té d’especial aquesta neu?
JA: La neu d’Arcalís és una neu que quan toca el sol és una neu toveta, no és neu que t’enfonsa, però és toveta i ajuda a planxar bastant bé. A més, els landings de les pedres són bastant fàcils de saltar.

EP: És una clara peculiaritat de la neu d’aquesta zona. Això et fa tenir una mica d’avantatge en comparació a la resta de participants?
JA: Un petit avantatge, poder sí. Però, cal tenir present que aquí venen els millors del món, o sigui que tots els esquiadors saben esquiar amb aquesta neu. L’avantatge, és que jo sempre esquio amb aquesta neu. No és que sàpiga esquiar sinó que sempre ho he fet amb aquesta neu. Puc dir que m’he criat des dels tres anys aquí a Arcalís.

EP: Has pogut visualitzar el que ha de ser aquest debut en el Freeride World Tour?
JA: M’he imaginat, com la resta de carreres que he participat. És una sortida que et diuen igual: 3,2,1, droping però en comptes de sortir amb un altre participant que està intentant entrar com jo, estaré competint amb els millors del món. Això poder em posa una mica més nerviós, però no passa res. Ja ens calmarem (riu)

EP: En un moment com el que viuràs diumenge. Cal donar gràcies…. sobretot als de casa…
JA: I tant. A casa sempre m’han donat suport. Els meus pares sempre m’han portat a totes les carreres i la veritat, no podia haver tingut una família millor, per fer aquest esport. Ells també fan freeride. EL meu pare va ser el que m’ho va inculcar, bé ell i el Dani.

EP: Fins fa poc compaginaves bici de descens a l’estiu i freeride a l’hivern. Ara, serà tot freeride?
JA: Sí. Faré 100% freeride, tot i que faré alguna competició de descens, però serà com a entrenament per preparar la temporada de freeride. La veritat es que la bici m’ajuda molt pel tema de sensacions de velocitat i per a força explosiva. És un esport molt semblant.

EP: Has somiat en un resultat, en el teu debut?
JA: Per somiar, primer clar. Però sincerament no he pensat amb un resultat. Vull gaudir de la competició i a veure què passa. No he pensat en res més.