La pressió

Si hi ha una notícia que ha donat la volta al món sobre els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, ha estat sens dubte la relacionada amb Simone Biles. La guanyadora de 30 medalles mundials i olímpiques aspirava a guanyar-ho tot en la disciplina de gimnàstica artística però en plena final per equips i després d’haver realitzat la seva primera participació, es retirava. Va ser ella mateixa la que va aclarir verbalitzar que “pateix ansietat, reconeixent que ja no confiava tant en ella i que lluita cada dia contra els dimonis del seu cap”.

I és que no només Biles, sinó també altres esportistes d’elit s’han queixat en els últims anys de l’enorme pressió psicològica a la qual estan sotmesos, fent que es reobri el debat sobre la salut mental dels esportistes d’elit.

La pressió i l’alta competició

Tots coneixem que una de les principals característiques de l’esport d’elit és la gran quantitat de pressió psicològica a la qual estan sotmesos. L’estrès, els nervis, l’ansietat i altres aspectes poden afectar i minvar fins al millor esportista.

L’esportista professional ha d’assolir uns resultats molt exigents, a més de dedicar una gran part de les hores del dia a entrenar i a lidiar amb els mitjans de comunicació. Totes aquestes tasques sumades, generen a l’esportista una gran pressió que, si no sap gestionar, pot afectar negativament a la seva salut mental.

La pressió esportiva pot procedir del mateix esportista, ja que aquest mateix pot auto-generar la pressió. Però també la pressió pot procedir del seu entorn, sent una pressió externa, les fonts més habituals poden ser:

  • Entrenadors i pares: els quals exerceixen com a figures d’autoritat i es consideren una font de pressió molt important per a l’esportista.
  • Mitjans de comunicació: la pressió experimentada també depèn de la forma en què els mitjans de comunicació narren les competicions i els esdeveniments esportius. Quan més es qüestioni el rendiment d’un esportista, és més probable que la pressió augmenti.
  • El nivell dels oponents: quan s’enfronten esportistes amb nivells similars, la pressió augmenta en tots dos.

Com es manifesta la pressió esportiva?

Es pot manifestar com un augment de l’activació fisiològica a través de:

  • Símptomes físics: es pot patir tremolors en extremitats, respiració accelerada, augment de la sudoració o es pot experimentar també un nus a l’estómac.
  • Pensaments negatius: es creen expectatives negatives respecte al seu propi rendiment, sensacions de preocupació i d’intranquil·litat i fins i tot pensaments negatius sobre un mateix.

Per què és important la Psicologia Esportiva?

La psicologia juga un paper clau en el món de l’esport, sent els psicòlegs esportius cada vegada més importants en tot tipus d’organitzacions esportives. Gràcies a la psicologia esportiva, tant l’equip de preparadors físics com mentals poden garantir una sèrie d’aspectes com:

  • La revisió i anàlisi de la salut mental de l’esportista. Aquest aspecte repercuteix directament en la motivació, la seva energia física, els llaços emocionals amb companys i rivals. Per a això s’utilitzen una sèrie de tècniques i eines que milloren el potencial de l’individu.
  • El desenvolupament de tècniques i mètodes d’entrenament que més s’ajusten a l’esportista i les seves habilitats mentals
  • Millorar i potenciar el maneig de la concentració, memòria i coordinació mental-muscular.
  • La prevenció de problemes com l’ansietat, estrès o pànic, abans, durant i després de les activitats.

Quines són les funcions d’un psicòleg esportiu?

El psicòleg esportiu és un professional amb una capacitació especialitzada, orientada a proveir als esportistes d’habilitats mentals per optimitzar el seu rendiment, aprenentatge, així com, ajudar a entendre la forma en què la ment influeix en el seu propi rendiment físic. A més, atorga eines per millorar la concentració i per preparar-se mentalment per a la competició.

També cal tenir en compte que la figura del psicòleg esportiu orienta i ajuda a l’esportista a gestionar amb els problemes de confiança que amb freqüència es presenten, de manera que resulten una figura clau en els aspectes relacionats amb la recuperació de lesions musculars.

Una altra de les funcions del psicòleg esportiu és ajudar els esportistes a desenvolupar habilitats útils per a gestionar amb contratemps, errors, traves i perquè puguin superar els temors, la por al fracàs, l’ansietat o la por a la vergonya.

En conclusió

La gimnasta Simone Biles ha visibilitat quelcom silenciat i és la vulnerabilitat que arrosseguen els esportistes i la manca de preparació i seguiment psicològic que reben. Així que ja ho saps, si ets esportista, entrenador, pare o formes part d’un club esportiu com a fisioterapeuta o preparador físic, no t’oblidis que la preparació psicològica és una fase més de l’entrenament. El problema rau en que, mentre es dediquen innombrables hores a la preparació física, tàctica i tècnica, és escàs el temps que es dedica a la preparació psicològica.

Si el cas de Biles ha d’ajudar a que el mon de l’esport s’ocupi de la salut mental dels esportistes, haurem guanyat tots!!

 

 

 

Deixa un comentari

Previous post L’FC Andorra guanya 2-0 al Nàstic
Next post Debut a la lliga francesa dels U13 de l’AHG