Marc Casal, de pensar a deixar-ho a Campió del Món

A punt de fer trenta-nou anys (29 d’agost de 1982) Marc Casal Mir porta molts anys dedicant-se al que li agrada. A casa es respira per igual benzina i muntanya. Aquest cap de setmana, contra tot pronòstic, al petit dels Casal-Mir li ha sortit la carrera perfecta i ha pogut complir un somni: proclamar-se campió del món. Quin esportista no ha somiat mai, ser el millor en la seva especialitat? Malgrat el resultat a la Vall de Boí, Marc Casal ha viscut en primera persona, el meravellós que és l’esport. El 2019, abans de la pandèmia, el canillenc s’havia plantejat molt seriosament deixar de córrer per dedicar-se a la família, al negoci familiar i buscar altres reptes. Com ell mateix deia “no estic motivat i deixar de fer coses amb els petits de casa”. Però la bona relació amb el seu germà Òscar que ha estat el culpable que aquella expressió típica “va, un any més” hagi sorgit. El 2020 havia de ser l’últim, però la Covid-19 va impedir que competís. Quan un porta la competició a la sang, es vol retirar competint i així ha tornat a competir el 2021. Ara amb el títol de Campió del Món de l’ISF Sky Runing Ultra, torna a aparèixer el dubte, tot i que ara mateix, el que vol el Marc, és gaudir d’un títol que no s’hagués imaginat mai aconseguir.

El Principat (EP): De plantejar-te la retirada a ser Campió del Món. Que curiós és això de l’esport…

Marc Casal (MC): Sí, l’esport dóna moltes voltes. Sí que és cert que m’ho vaig plantejar i sí que és cert que penso que més d’hora que tard aquest moment arribarà. Potser aquest any serà la de l’acomiadament, però no ho saps mai. Ara poder dir que ets campió del Món, em fa una mica de vergonya perquè pensa que són paraules molt grans.

Potser aquest any serà la de l’acomiadament, però no ho saps mai.

EP: Els que hem estat a Barruera hem vist que els corredors de la FAM, sou un veritable equip!!.

MC: Sí. Jo els hi he dit amb ells només acabar, aquí hem vingut a competir per Andorra i tothom suma. Aquesta victòria sí que m’ha coronat a mi, però sense tot l’equip això no hagués estat possible. Tot el suport que m’han donat, els avituallaments. Si hagués vingut sol, això no hauria estat possible. O sigui que penso que és una victòria més d’equip que personal. Ho sento així.

O sigui que penso que és una victòria més d’equip que personal.

EP: Andorra, a més per equips s’assegura un top5 (al final ha estat quarta). Això sembla poc, però és molt gran també…

MC: Crec que la feina que fan els corredors i corredores que formen l’equip nacional de la FAM és enorme. Els que han vingut a Barruera, però també els que no han pogut venir i s’han quedat al Principat. Crec que ens podem sentir molt orgullosos del país que tenim, dels corredors i corredores, però també del suport de la FAM i dels patrocinadors. Al final és tot un conjunt que si fallés algú, no seria possible fer el que hem aconseguit.

EP: T’hem vist emocionar-te en sentir el Gran Carlemany.

MC: Home, clar. Penso que l’única vegada que l’he sentit va ser quan l’Òscar va guanyar a la Xina, la Copa del Món. Anar uns campionats del Món i poder sentir el Gran Carlemany, no hi ha paraules. Et sents superorgullós i a més, deixant Andorra a dalt.

EP: Quan has travessat la línia d’arribada, que t’ha vingut al cap?

MC: Moltes coses, moltes emocions. Poder dir que ets campió del Món, veure després quan he arribat a l’hotel, les mostres de suport de la gent, els missatges, talls de pàgines web que surts tu com t’anuncien com el nou campió del Món, per mi és molt gran. Jo continuo essent la persona humil que he sigut sempre. Això al final és una simple victòria. És important, però a mi això, no em canvia en res. Penso que l’important és l’equip, ho estem fent molt bé. Estem deixant Andorra dalt de tot.

Jo continuo essent la persona humil que he sigut sempre. Això al final és una simple victòria. És important, però a mi això, no em canvia en res.

EP: Dels primers campions del món que té Andorra…

MC: En curses de muntanya està clar. Ho parlava amb el meu germà, ell va aconseguir la primera victòria en una Copa del Món (a la Xina) i jo aconsegueixo el primer Campionat del Món.

EP: Per què ha de servir aquest títol?

MC: Espero de tot cor que els joves que està a Andorra que està a la FAM i que està punt amb força com a mínim que puguin provar de ser-ho en un futur. Jo els ajudaré en tot el que faci falta, però espero que un altre dia pugui haver-hi un altre campió del Món d’Andorra. En una altra disciplina o en aquesta, però és el més gran que pots aconseguir. Cal donar suport als joves que pugen, perquè en un futur ho puguin ser ells.