Marc Murillo lluita contra les etiquetes en el món de la rítmica

El gimnasta del GAEE Marc Murillo compleix aquest cap de setmana, el seu somni: participar a l’Euskalgym. Amb quinze anys, practica un esport que arrossega l’etiqueta de “femení” com és la gimnàstica rítmica. Això a ell, l’ha comportat rebre un tracte discriminatori, algun cop. Ell no s’ha rendit mai, no ha parat de treballar fort. Amb el suport de la família i del grup d’entrenadores del seu club, s’ha construït una cuirassa perquè la negativitat d’alguns no l’afecti. Ell gaudeix des dels deu anys, de la gimnàstica rítmica. Enguany suma així, la sisena temporada en competició on ha aconseguit ser dos anys seguits, a la categoria júnior, campió d’Andorra. També en conjunts (categories infantil i cadet). Parlem amb ell, abans de marxar al País Basc.

EP: Per què pràctiques la rítmica?
MM: Practico la rítmica perquè per a mi és una motivació en el meu dia a dia, és el lloc on em sento més a gust. Puc desconnectar i expressar-me tal com soc. La rítmica és un esport molt elegant i bonic tant de veure’l com per practicar-lo.

EP: Què sents quan estàs a sobre del tapís?
MM: Quan vaig començar se’m feia complicat estar sobre d’un tapís. Que em veiessin els altres, em feia vergonya. Tenia por per tal que em rebutgessin. La mostra de tot això és que mirava molt a terra quan competia.

EP: I ara?
MM: Ara ja sento més a gust amb mi mateix i amb el públic. Sé que la gent em dona suport. En el tapís és on més em relaxo. Quan entreno em sento brillant. És com si estigués sol i ningú m’estigués observant.

Ara ja sento més a gust amb mi mateix i amb el públic. Sé que la gent em dona suport.

EP: Quin objectiu t’agradaria aconseguir, en el món de la rítmica?
MM: Els meus propòsits des de sempre han estat, poder anar a l’Euskalgym. L’any passat vaig anar amb conjunt, però estic en individual. Ho he aconseguit!!

EP: Per què aquesta il·lusió?
MM: És una experiència molt bonica de viure i on podré competir en una categoria masculina. També tinc un altre propòsit que és anar als Campionats d’Espanya, ja que allà tinc també tindré l’oportunitat de veure a més nois i competir amb ells. Aquí a Andorra competeixo solament amb noies.

EP: Cada cop hi ha més esports que busquen la normalitat entre sexes. Creus que s’elimina l’etiqueta d’esports masculins i femenins?
MM: Crec que a Andorra, hi ha esports que estan treballant fort per fer el possible l’eliminació de l’etiqueta masculí/femení. Penso que a la rítmica costarà una mica. A part de ser un esport poc valorat, hi ha nois que no volen fer el pas per la por que la societat els miri de diferent manera.

… hi ha esports que estan treballant fort per fer el possible l’eliminació de l’etiqueta masculí/femení

EP: Ets l’únic noi en competir aquí a Andorra?
MM: Ja no soc l’únic aquí a Andorra. Aprofito per animar a més nois a què s’animin a provar-ho. Crec que entre tots podem treure l’etiqueta. M’agradaria que fóssim com el nostre país veí on cada cop hi ha noies com nois en aquest esport.

EP: Has tingut problemes per practicar rítmica?
MM: La veritat és que no ha sigut ni ho he tingut fàcil, d’ençà que vaig començar, fins fa poc. Al principi a l’escola em feien algun comentari fora de l’apropiat. Reconec que a mi m’afectava bastant perquè era l’únic noi. Amb el temps, aquells comentaris m’han fet ser més fort i m’han motivat per demostrar del que era capaç. En el meu club sempre he estat a gust i mai he tingut problemes d’aquest tipus.

EP: Ara, tornes a competir amb noies, quan hi ha hagut un temps que competies en una categoria on només eres tu…
MM: Sí, la Federació va creure oportú que no podia competir amb les noies i van crear una categoria on només participava jo. Sincerament, crec que va ser un error, però gràcies al suport de la meva família i a les meves entrenadores, van aconseguir que aquesta temporada pogués tornar a competir amb les noies. El que feia era tenir “rivals a batre” i, per tant, motivació per fer-ho i per gaudir.