Millora de Gerard de la Casa i problemes per Edgar Montellà a la Pujada a Fito

La 50a Subida Internacional al Fito va tenir com a vencedors, en les classificacions del Campionat d’Europa, a Christian Merli (Osella FA30) en la categoria II i al pilot asturià José Antonio López-Fombona (Audi RS5 DTM) en la categoria I.

En referència a les classificacions del Campionat d’Espanya (2a prova), la Categoria I va estar en becaina pel mateix José Antonio Lopez-Fombona i el seu impressionant Audi DTM, la categoria II pel també asturià Javi Villa (BRC BR53) mentre que en la categoria III, la va guanyar Benito Pérez (BRC 59).

La pujada asturiana va estar de celebració, en concret aquesta temporada va complir el seu 50 aniversari i per a celebrar-ho els seus organitzadors, Escuderia SIF Motor, van decidir mantenir-se fidels a tot el que fins a aquest moment ha funcionat de manera impecable.
Així doncs, en el moment de triar el traçat van continuar confiant, una vegada més, en la carretera AS-260 (Arriondas – Colunga), entre les fites quilomètriques 0,800 i 6.100. En total 5.350 metres amb un desnivell de 318 metres, i un pendent mitjà del 5,96%.

Els equips en el CEM van completar 6 pujades, repartides en el cap de setmana, El dissabte (dia 14) dos d’entrenaments i una de carrera, mentre que el diumenge (15) es va iniciar l’activitat amb una pujada d’entrenaments, les dues que es van disputar a continuació eren vàlides per a la classificació final. Els dos millors cronos, de les tres pujades de carrera van ser els que es van sumar en el global de la classificació.

En aquest 50 aniversari del FITO, la meteorologia va ajudar.
La costa del Cantàbric, durant aquesta època de l’any, rep la visita de la pluja i a vegades en forma de fortes tempestes. En aquesta ocasió, la meteorologia es va aliar amb tots els presents en el traçat del FITO. L’ambient pràcticament estiuenc, es va mantenir durant tot el cap de setmana.

Categoria Turismes: Gerard de la Casa, continua progressant encara que els seus rivals segueixen lluny.
Gerard de la Casa (Ford Festa WRX) va completar el Fito 2022 en la 5a, posició d’una categoria que va ser dominada amb gran autoritat per l’Audi RS5 DTM del pilot asturià José Antonio López-Fombona.

El pilot de Gedith Center es va mostrar convençut que: Amb les mecàniques que tenim per davant estar en el podi en alguna de les pujades serà molt difícil. Nosaltres continuem treballant per a estar en cada carrera més prop dels nostres rivals. La progressió continua i cada vegada estic més còmode al volant del Fiesta, però de moment no és suficient per a plantar cara a mecàniques molt potents pilotades per pilots amb molta experiència.

És evident que Gerard no es rendeix, prova d’això és la tercera posició en la primera pujada vàlida per a la classificació, potser quan l’asfalt estava més delicat: Semblava per un moment que tornàvem a les pujades en les quals amb Janssens i el seu Porsche ens jugàvem el triomf per diferències mínimes. Però ara la situació és diferent, el pilot malagueny ens supera amb claredat, de moment.

Entre els CM, Montellà, … Al final va salvar la quarta posició.
Per a Edgar Montellà (Silver Car S3) la primera jornada (dissabte dia 14) del Fito 2022 va ser un autèntic mal somni. En la segona pujada d’entrenaments va trencar la ròtula d’una roda, en la primera de carrera tampoc va poder travessar la meta degut al trencament d’un buje. Així doncs, va acabar el dia sense un crono i tot pendent del qual pogués passar en les dues pujades de carrera que quedaven. Per sort encara va poder rescatar una quarta posició in-extremis, que li permet continuar sumant punts s el seu compte del CEM 2022.

El pilot d’Encamp ens explicava d’aquesta manera el succeït el dissabte: Primer de tot haig de dir que va ser culpa meva. Vaig voler arriscar massa i la roda, fora de l’asfalt, va impactar amb un forat i es va trencar una ròtula. Sens dubte no era greu, es podia reparar sense grans problemes.
Però, és de suposar, que una conseqüència toqui també va ser el trencament del buje de la mateixa roda en la següent pujada. El CM va començar a tenir reaccions estranyes a mitja pujada i vaig haver de parar. La primera reacció va ser … Millor no ho dic. Sense cap dubte, gràcies al meu equip vaig poder continuar el diumenge.

En les dues pujades de carrera la situació va millorar totalment, el Silver es va comportar de manera impecable i al final el podi se’ns va escapar per poc menys d’un segon i mig. D’aquesta manera resumia Edgar la recta final del Fito 2022, a més d’esmentar: Que a pesar totes les dificultats, en l’última pujada vam baixar en 4” el nostre millor temps de l’últim any que es va disputar la cursa amb l’asfalt sec.

Malgrat l’inici una mica vacil·lant, l’objectiu d’Edgar Montellá de la present temporada continuarà sent la categoria III del Campionat d’Espanya de l’especialitat (CEM)

 

Els joves de l’ACA a la XVII Pujada a La Trona (Campionat de Catalunya)

La XVII Pujada a la Trona, tercera prova del Campionat de Catalunya de l’especialitat, es va celebrar diumenge passat (dia 15 de maig). Els vencedors de les diferents categories van ser, Santi Guitart (Demon Car CM+), Eudald Carbonell (Demon Car CM) i Joan Salvans (Porsche GT3 Cup – Turismes).

La pujada, tercera de certamen català de l’especialitat, es va córrer en entre les fites quilomètriques 13,050 i 7,306 de la carretera BV-4608 que uneix les localitats de les Masies de Voltrega i Sant Boi de Lluçanes. En total els participants van fer quatre pujades (dues d’entrenaments i dues de carrera) a un recorregut de 5,744 km, i 234 metres de desnivell. El millor temps de les pujades vàlides per a la carrera, va ser el que es va tenir en compte en les classificacions finals.

En aquesta ocasió, els equips que van competir en la prova organitzada per V-line Org, no van tenir cap dubte en el moment de triar els pneumàtics. La climatologia va estar de la seva part durant tot el cap de setmana. Va lluir el sol i l’asfalt es va mantenir sec en tot moment.

Marc Solsona (Speed Car), en el podi CM en el seu retorn a la Torna.
El jove pilot de l’ACA, va tornar a l’escenari en el qual va debutar la temporada anterior i va completar una jornada en una excel·lent segona posició de la categoria CM, però en la seva opinió, el més positiu de la seva presència en la present edició de la Trona, va ser la gran feina que va fer el seu equip per a adaptar les prestacions del CM al seu pilotatge.

Així ens comentava Marc el seu pas per la La Trona 2022: Ha estat un dia molt mogut, D’inici no em trobava còmode en el pilotatge del CM. Comentant el tema amb el meu equip, no han dubtat ni un instant a començar ha canviar detalls de la meva mecànica per a intentar aconseguir el que els demanava. En la part final de la pujada la situació va millorar molt i això es va veure reflectit en els cronos aconseguits. Podríem dir que vam convertir la jornada de competició en un test per a millorar les prestacions del Speed Car. Molt satisfet amb el resultat final

Quant a l’escenari que es va disputar la pujada, podríem dir que no es troba entre els preferits de Marc, aquestes eren les seves paraules: És ben cert que cal competir a tot arreu, però si puc triar La Trona no forma part dels meus escenaris preferits. És una pujada molt llarga i revirada, sobretot en la part final, en la qual em costa agafar el ritme.

Una vegada superat el repte de la Trona, Marc Solsona i el seu equip ja començaran a treballar pensant en la Pujada a Arinsal, la prova de “casa” que es disputarà els dies 18 i 19 de juny.

Marcel Muxella (Renault ALPA FR92), Lluitar sense referències és difícil.
Muxella es va mostrar molt satisfet del top10 que va aconseguir en el seu debut a la Pujada a la Trona. El pilot de l’ACA Esport, és l’únic de la llista d’inscrits que competeix amb un vehicle de les característiques de la seva Renault FR92 (categoria E/D), i això en la seva opinió és un inconvenient, així s’expressava: És evident que no tinc les referències dels cronos d’altres pilots, penso que aquest és un factor que ajuda a millorar. Normalment estic entre els CM i els turismes, encara que els més potents d’aquesta categoria (turismes) em superen.

No coneixia el traçat de la pujada, només l’havia reconegut dies abans de la prova, m’ha agradat, hi ha dues zones ben definides, al principi molt ràpida i la zona final amb moltes corbes. La veritat és que m’ha agradat. Aquesta era la seva opinió sobre el recorregut de la pujada, a més afegia: Estic content amb el resultat de la prova, potser m’ha faltat una mica de ritme ja que la primera pujada d’entrenaments no l’he pogut fer en les millors condicions. He atrapat al rival que em precedia i no hi ha hagut la possibilitat d’avançar-lo. Si el traçat és nou i a més et perds una de les pujades d’entreno… En fi ens anem de la Trona satisfets.

Deixa un comentari

Previous post Vinyes-Mercader primers a la categoria ERCopen del 46è Rallie Islas Canarias
Next post La carta de Gorka Aixàs als aficionat del Morabanc Andorra