Nahuel Carabaña: “signo ara mateix que en Pol vagi als JJOO de Tokio i jo a París 2024”
Amb un temps de 8:15:67, l’atleta andorrà, Nahuel Carabaña va aconseguir un nou rècord nacional de 3.000mll el passat cap de setmana al Palau Sant Jordi. Tot i ser U23, Nahuel va aconseguir el títol de campió de Catalunya de la seva categoria i de l’absoluta. Ell mateix reconeix que no és la seva prova preferida, que tot el que fa és per arribar en el millor estat de forma a la temporada d’aire lliure on pot competir en els seus estimats “3.000m obstacles”. El Principat.com parla amb ell i repassa un mica com li ha anat aquest passat 2020 i el seu futur.
elPrincipat.com (EP): Parla una mica de les sensacions. Un sap quan s’aixeca al matí que pot fer rècord nacional?.
Nahuel Carabaña (NC): Abans de la cursa, escalfant tenia la sensació que portava unes setmanes cansat, sumant entrenaments bons però que anava cansadet. Ara també que tenia moltes ganes de córrer ja que portava un mes sense competir i tenia ganes de posar-me un dorsal i donar-ho tot. Després ja em vaig sentir amb molta força i amb moltes ganes de lluitar.
EP: Amb aquest nou rècord nacional, et certifica i et dona la raó del pas que vares fer fa més d’un any, quan vares decidir marxar a Madrid a entrenar en un dels millors grups d’entrenaments d’Espanya?
NC: Sí, ho justifica. Vaig prendre la decisió d’anar a Madrid, entrenar amb un grup nou, un grup diferent, un grup fort. Han anat les coses molt bé, com jo volia i els resultats estant sortint ara.
EP: Formar part d’un grup de 35 persones de nivell superior, inevitablement millores… Tanta diferència hi ha amb els entrenaments que feies quan estaves a Andorra?
NC: Crec que la diferència està en la motivació diària. En la motivació d’anar a entrenar sol o anar a entrenar amb un grup. Des de que vaig anar a Madrid ja notava que era aixecar-me cada dia i voler anar a entrenar. Deixant de banda que són molt bona gent i que m’ho passo molt bé amb ells, crec que en comptes d’anar a entrenar vaig a gaudir, a fer el que m’agrada i que surti el que surti. A més, surten uns enrenaments molt bons. Entrenar sol, no és el mateix. Sí, t’agrada entrenar, però sempre hi ha aquell dia que et preguntes sol?…
EP: Com aquell que diu, anar a Madrid et mig obliga a fer el pas al professionalisme… o no?
NC: Ha estat un canvi que em pensava que el portaria pitjor, la veritat. Ho porto bastant bé. Va ser anar a Madrid (tot i que tinc família i estic a casa de la meva tieta i de l’àvia) pensant que seria diferent i crec que m’he acostumat bastant bé. Els primers dies ja era com un més del grup.
EP: Parlem dels 3.000 obstacles que és la teva prova. El teu objectiu és acostar-se als 8’28”?
NC: El meu objectiu d’aquest 2021 és fer MMP a la meva prova. Però això no és cap novetat, és l’objectiu de cada any. Millorar. Sincerament no sé quina marca faré. No ho sé. El que sí que sé es que estic entrenant molt bé, m’estant anant les coses bé però m’agradaria trencar la barrera dels 8’30, però cal tenir present que hi han moltes coses que no es controlen, com el tema de la pandèmia, les competicions que s’anul·len. Ja veurem com va tot.
EP: És inevitable preguntar, com estàs vivint la pandèmia?.
NC: Penso que l’estic visquen bastant bé. Vull dir, aquí a Andorra, després del confinament de seguida varen obrir les pistes i vaig poder reprendre bé els entrenaments. Vaig començar bastant fort, al novembre vaig recaure una mica d’una lesió al genoll, però després ho he portat molt bé. Sempre ha estat allò de buscar-se una mica la vida. Crec que tothom ho ha fet i tirar endavant.
EP: Acostar-te a la marca de 8:28 significaria arribar a la mínima olímpica que es demanava a Rio 2016. Això ja són paraules majors. Tot i que ara l’han baixada cap a 5″, et veus capaç d’arribar a aconseguir-la?
NC: Capaç, em veig. No sabria dir-te si aquest any o un altre. És el que dic. L’atletisme va evolucionant, com tot, ja que sempre apareix gent molt forta i amb molt de talent. Per això les mínimes milloren. Penso que sí, en un futur. Si no puc anar a aquests jocs, em proposo molt la cita de París 2024 que aquest ja és un objectiu real i sí que tinc enment, com a objectiu principal.
EP: Però per aquest 2021, tens un objectiu important no?
NC: Sí, el principal objectiu d’aquesta temporada és anar a l’Europeu U23 que es fa a Noruega a Bergen. Seria el segon cop que hi aniria a un europeu U23 i com a darrer any a la categoria. És el meu objectiu principal. El primer any vaig ficar-me a la final. Ara després de dos anys crec que podria lluitar per estar en un bon nivell europeu en el millors atletes de la categoria. Ara mateix no estic en un mal nivell i penso que puc fer un bon resultat a l’europeu.
EP: Has parlat els JJOO. Hi ha qui s’encaparra en buscar enemistats i polèmica entre el Pol i tu…
NC: Enemistat cap ni una. A més, el Pol ha entrat aquest any en el grup d’entrenament de Madrid o sigui que estem entrenant junts. Per sort tinc aquest any un company i un amic que sempre ens hem portat super bé. Jo sé el resultat que fem els dos, sempre ens alegrarem l’un per l’altre. Jo sempre m’alegraré del que faci ell. Si és ell el que va a Tokio, jo m’alegraré molt. Si ell pot anar significa que s’ho ha treballat molt i jo estaria content. Si anèssim els dos, ja seria el màxim.
EP: Els JJOO és la competició per excelència que tot atleta sommia en participar, algun dia, no?
NC: Sí. Crec que éscom arribar a l’Olimpo. Lluites amb els millors atletes del Món i allà demostrar que formes part d’aquell grup d’atletes d’èlit i que pots estar a nivell.
EP: En el teu cas, si no hi ha Tokio, sempre quedarà París…
NC: Aquest és el gran objectiu a llarga distància. Espero i tinc moltes ganes d’anar. No dic segur perquè mai es pot estar segur, però les ganes les tinc i sé que treballaré molt dur per anar-hi.
EP: Signaries que en Pol vagi a Tokio i tu a París?
NC: Clar que ho signaria. Perfectament. Penso que el Pol hauria d’anar a Tokio i jo a París. penso que aTokio no són els meus Jocs, sóc massa jove, està massa aprop i no tinc l’experiència suficient. Obviament si ho aconsegueixo, doncs endavant i aprendré molt que és el que és l’atletisme: aprendre i veiure situacions.
EP: La base dels fondistes, moltes vegades s’aconsegueixen amb el cross. A Andorra, tot i haver-hi el campionat nacional, no creu que faltaria alguna prova més?
NC: Com has dit, ja hi ha el campionat nacional, però cal dir que és molt difícil fer un cross a Andorra. Si et pares a pensar a on el fas, no surt un lloc que hi hagi pujades i baixades pel cros, en un circuit. No és fàcil fer un cros aquí. El campionat d’Andorra és un cross que es fa per la Borda Mateu que és completament pla. Ho veig difícil fer-ho.
EP: Fa poc menys d’un any que hi ha hagut canvis a la federació. Com portes la relació amb els nous rectors de l’atletisme andorrà?.
NC: Molt bona. Són gent que coneixo, que venen molt a entrenar a la pista i sempre hi ha hagut bona relació. No crec que tingui cap inconvenient amb ningú i la veritat es que estic content. Són gent que t’ajuden i s’alegren molt pels resultats que faig. Estic super content, perquè són gent d’atletisme.