Ni el grup de la “mort”, ni el grup de la “sort”
Aquest dimarts comença una nova edició de la Lliga de Campions. Bé, comença la fase de grups, la més coneguda. Perquè la ‘Champions’ va començar a finals de juny, i amb presència andorrana.
Aquests grups, que s’allargaran fins al novembre, es van sortejar el dia 25 d’agost i, com sempre, hi va haver a qui li va agradar més els rivals dels altres equips, que no pas del seu propi, i al revés. És cert que amb aquest sistema de competició, almenys de moment, a la fase de grups hi entren equips de diferent potencial, però al futbol (com a la vida) tot té una explicació:
El grup C, per exemple, el del Barça. Els de Xavi Hernández jugaran al que per molts aficionats (i periodistes) és el ‘grup de la mort’. Cal tenir en compte que els blaugranes sortien del bombo 2, i que per aquest motiu, ja sabien que els tocaria jugar contra un campió d’una gran lliga europea, en el seu cas, el Bayern de Munich, o el campió de l’Europa League, l’Eintracht de Frankfurt (amb qui ja van caure la temporada passada). L’altre ‘coco’ del grup és l’Inter de Milà, segon a l’última Serie A, que sortia del bombo 3. Per últim, del 4, arriba el Viktoria Pilzen, segon a l’última lliga de la República Txeca. 4 ‘palanques’ enrere, hagués dit que el Barça tornava a estar abocat a disputar l’Europa League, però en aquest cas, penso que no serà així. És més, tinc la convicció que els catalans són els favorits per aconseguir la primera posició del grup: per estat de forma, per plantilla i sobretot per Lewandowski. Un dels seus botxins la temporada passada i que ara, coses del futbol, jugarà contra l’equip que li ha donat (pràcticament) tot.
En el cas del Grup F, el del Reial Madrid, tampoc penso que sigui el ‘grup de la sort’. Cal tenir present que els ‘blancs’ s’han guanyat el dret d’entrar al bombo 1 (el dels campions de les grans lligues europees) i que per això, sobre el paper, qualsevol rival que els pogués tocar seria de ‘categoria inferior’. És cert que el grup tranquil·lament el podrien haver completat el Liverpool, el Borussia Dortmund i l’Olympique de Marsella, però en el seu lloc els rivals són el RB Leipzig, el Shakhtar Donetsk i el Celtic de Glasgow. No serà tan senzill com pot arribar a semblar. Els madrilenys parteixen com a campions de la ‘seva competició’ (així ho diuen els ‘entesos’) i per tant, entren com un dels grans favorits per tornar-la a guanyar. Els alemanys del Leipzig han tingut un inici de temporada irregular, cert. Però si mirem la plantilla (Werner, Dani Olmo, Nkunku, André Silva…) veiem que es tracta de jugadors joves que amenacen seriosament les poques rotacions que habitualment fa Ancelotti. En el cas del Shakhtar, un vell conegut dels ‘blancs’ a Europa, fa dues temporades ja van emportar-se els 3 punts de Madrid (van jugar al Alfredo di Stéfano) a la mateixa fase de grups. Enguany, la situació a Ucraïna ha fet que tota aquella colònia de brasilers que formaven la base de l’èxit hagi abandonat l’equip (i el país). Ara el formen majoritàriament ucraïnesos, jugadors que saben que a dia d’avui no són només futbolistes, sinó que representen, a Europa, alguna cosa més que a un club de futbol. I què dir del Celtic? Possiblement, ara mateix, un dels equips més en forma del continent. Amb una Copa d’Europa a les seves vitrines (1967), arriben amb la moral pels núvols després de golejar al Rangers (4-0) aquest cap de setmana passat a l’Old Firm, i liderant la lliga amb 6 victòries en 6 partits i amb 25 gols a favor per només 1 en contra.
En definitiva, i sense voler caure en el tòpic de ‘futbol és futbol’, la veritat és aquesta: que futbol és futbol. Ni crec que el Barça patirà per la classificació, ni penso que el Madrid es passejarà per Europa. Tinguem en compte, a més, que aquesta temporada està ‘partida’ en dos per la disputa del Mundial (prioritat absoluta per a molts jugadors). Jo no sé si el 10 de juny, a Istanbul, veurem la quinzena ‘Champions’ per a uns, la sisena per a uns altres o fins i tot la primera per qualsevol dels teòricament ‘tapats’ o ‘ventafocs’. Però el que si que tinc clar és que, guanyi qui guanyi, avui comença la competició de clubs més important del món. I ara si que vull caure en un tòpic quan dic: ‘que rodi la pilota’.
Xavier Bonet.
Periodista esportiu.
