Amb divuit anys, Oriol Olm ha finalitzat la temporada d’esquí de muntanya amb una tercera posició de la general de la Copa del Món, en la modalitat d’esprint. En el seu primer any a la categoria, l’esportista andorrà ha aconseguit una medalla de bronze, tot i que somiada, poc esperada. Parlem amb ell, de com ha anat la temporada d’hivern i el que representa la seva medalla i el seu futur.

Foto: @martiskka

EP: Tercera posició a la general de la Copa del Món, de la modalitat esprint, a més, essent el teu primer any d’U20…
UO: Sí, la veritat que és un somni, és increïble de poder pujar en un podi de copa del món, i en un podi Overall. Sé que em vaig preparar molt bé abans de la temporada, vam entrenar bé, vam descansar bé, els estatges van donar el seu fruit, vam fer tota la feina adequada per poder lluitar al davant. Contava poder estar al davant, però no allò de dir que et jugues un podi o un top 5. La primera copa del món de la temporada no va ser on vaig fer el meu millor resultat, però sí que em va donar molta confiança per les properes. I així va ser, de mica en mica ja estàvem més a davant fins a estar al podi. Estic molt orgullós de la feina feta amb la gent que m’ajuda i orgullós de portar Andorra el més alt possible.

EP: Habitualment, el salt de Young a U20 és feixuc. Com l’has viscut tu i sobretot, quines diferències has comprovat que hi ha, entre una categoria i una altra?
UO: Està clar que passar a U20 és un salt molt gran, ja que hi ha moltes més curses i moltes més curses importants. Afegir també que les curses ja són més llargues i tècniques. A part d’això, el nivell és molt més alt perquè competeixes a l’internacional i tot és molt més dens. Finalment, em faltarà un últim pas que és el més gran de tots, passar a sènior. Competiré amb els millors, però em prepararé bé d’aquí a dos anys. Personalment, ho he viscut bé, ja que si et prepares bé, generalment no caus de 15 pisos tampoc. Això no obstant,  he comprovat que cada detall conte més per rascar posicions i el fet de ser treballador dia a dia per poder ser regular.

EP: L’esquí de muntanya d’ençà que es va anunciar que seria olímpic, ha guanyat adeptes. Això pot dificultar la teva progressió, a causa del nombre de rivals que pots arribar a tenir?
UO: Exactament, els pròxims Jocs hi haurà l’esquí de muntanya. La meva progressió no canviarà per res, ja que el treball el continuaré fent. Ara bé, sí que és veritat que hi ha nous adeptes cada dia, però a mi em motiva moltíssim pensar que hi haurà nous rivals més forts. M’aixecaré al matí i aniré a entrenar amb moltes ganes. Soc competitiu i m’encanta l’afrontació.

Foto: Ferran Font

EP: En una graella de sortida d’una prova de la ISMF veus normalment davant de tot, a suïssos, francesos, italians, espanyols…. i ara un andorrà allà. Què sents quan et veus entre els que són els grans dominadors de l’Skimo mundial?
UO: Sento molta satisfacció. I m’agrada demostrar que en un petit país es pot arribar a tenir gent al davant. Cada cursa sento que diuen “l’andorrà” i això m’omple moltíssim, es fa sentir important pel meu país i això donar molta felicitat.

EP: Quin reptes et marques de cara al futur, perquè quedar tercer en el teu primer any, pot ser bo, però també et pot provocar més pressió, o no?
UO: L’any que ve encara soc junior. Els meus reptes seran de fer millor que l’any anterior. I estar clar que hi ha bastant pressió, però si te l’agafes del bon costat a mi personalment em dona molta adrenalina i em torna boig, m’encanta aquesta sensació.

EP: Tot i que els resultats han arribat a la modalitat esprint, la prova individual suposem que continua essent el teu gran repte…?
UO: La individual és la prova reina de l’esquí de muntanya i fer bones posicions en aquesta modalitat és enriquidor. Tinc claríssim que la individual continua sent uns dels meus grans reptes, però hauré de treballar molt abans. Tenint en compte que l’esprint també és un objectiu.

Foto: @martiskka

EP: Què té l’Skimo que enganxa tant?
UO: L’Skimo un cop entens aquest esport ja no el pots deixar de banda. Poder pujar cims, fer crestes, veure paisatges increïbles del teu propi peu és màgic. La sensació de llibertat que et dona l’esquí de muntanya no t’ho dona enlloc. A més, hi ha patiment i és aquest patiment que et dona la felicitat. Personalment, m’encanta patir i si puc fer-ho en llocs increïbles pues encara millor.

EP: Quin és el teu somni, esportivament parlant? Et veus representant Andorra en els JJOO?
UO: El meu somni és guanyar la copa del món quan sigui sènior. Sincerament, vull estar als JJOO i faré el possible per estar-hi.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Previous post Fins a finals d’abril, inscripció a preu reduït a la Volta als Ports
Next post Victòria d’Andorra 3-0 davant Irlanda del Nord i segon lloc final