Després de finalitzar en cinquena posició la vertical del Campionat del Món i en novena posició, la distància marató del 2021 de la mateixa competició, el canillenc Òscar Casal Mir afronta la temporada 2022, de manera diferent. Busca noves experiències esportives que l’aportin aquella guspira d’il·lusió que el continuïn motivant. Els seus quaranta-dos anys, no perdonen, però, així i tot, continuarà competint perquè és el que més li agrada. Parlem amb Òscar Casal Mir….

EP: Ja hem entrat en un any nou. Toca preparar a la temporada 2022. Com es presenta, perquè igualar els resultats de l’any passat serà una mica difícil, no?
OC: (riu) Serà molt complicat. De moment és molt incerta. Com ja saps, encara no han sortit tots els calendaris. L’Skyrunning no sé què n’està fent i sembla que s’estigui dormint i encara no tenim el calendari d’aquesta competició que al final és la que l’interessa a la FAM.

EP: Alguna cosa tindràs pensada?
OC: En principi hi ha uns mundials al setembre que seran un dels objectius grans de la temporada, com a equip nacional; com et deia, repetir el del 2021 serà molt difícil, no impossible, però quasi. Si anem, ho intentarem fer el millor possible. El que no tinc clar, és fer una temporada sencera d’un circuit.

EP: Que vols dir amb això?
OC: Vull centrar-me en objectius definits, tipus l’OCC al Montblanc que l’any passat em va quedar una espineta clavada. La preparació que estic fent ara, molt més atlètica és per intentar arribar bé, allà. Després ha sortit, al febrer, els mundials de snowrun a Sierra Nevada. Pot ser una cosa divertida, interessant i motivadora. A partir, d’aquí aniré veient. Quan surtin calendaris miraré si hi ha alguna cursa atractiva que em pugui atreure. De moment, sobre la marxa.

EP: Amb quaranta-dos anys. Ets un dels més veterans de la graella de sortida. Com es plantegen les temporades ara?
OC: Com et deia, córrer un circuit sencer com he fet els darrers 10-15 anys, dues curses cada mes, no em motiva i és per això que he de buscar curses que em motivin i intentar fer bons resultats en aquelles curses. És la forma de canviar una mica el xip i intentar buscar els pics de forma per arribar bé a dues o tres curses. Crec que després de tants anys, m’he guanyat la possibilitat de decidir que vull fer amb la meva temporada.

EP: Només això?
OC: No. També vull educar als meus fills amb el valor del sacrifici en l’esport que després els hi servirà per a la vida. Ells, però sobretot el gran que té deu anys i que li agrada molt esquiar, ha de veure que per aconseguir un objectiu ha d’haver-hi sacrifici. Les coses no surten perquè sí.

EP: Amb el caràcter tan competitiu que tens. Et costa deixar de mirar el resultat i anar més per sensacions?
OC: Home, et mentiria si et digués que no miro el resultat. Evidentment que el miro, i més quan et fas gran que penses si podràs ser competitiu. És veritat que cada vegada hi ha més joves que pugen més fort i els veterans cada vegada ens costa més. Fas un entrenament i et costa més recuperar; tens lesions més fàcilment i sortir-ne d’elles et costa més. El dia que no pugui ser competitiu, on vulgui ser-ho (em refereixo amb el temps i no en posicions) poder després sí que faré un pas al costat, baixaré un esglaó i m’ho prendré d’una altra manera.

EP: Entenc que amb els anys que portes competint. Això es porta a dintre. Mai ho deixaràs de fer, i més ara que cada cop es fomenten les competicions màsters o de veterans…
OC: Sí. En principi, no crec que deixi de córrer o de fer esport. Cal buscar noves motivacions.

EP: Sembla que aquest any t’animes amb algun cros?
OC: Sí. Qui ho hagués dit. Fa un temps que no paro d’entrenar a l’estadi i faré el Campionat de Catalunya individual de cros que es fa a Santa Cristina d’Aro (Girona). Correré amb la marca Andorra Atletisme. La veritat, m’ho estic passant molt bé. Coses d’aquestes són les que em motiven.

EP: Experiències noves!!
OC: Exacte. És jugar per enganyar la ment i mantenir la motivació.

 

Òscar Casal Mir, a peu de pista de l’Àliga i davant de l’Hotel Nòrdic. Foto: elprincipat.com

 

EP: Vist els resultats del 2021. Creus que en les curses de muntanya, notaràs la pressió d’haver fet un top 5 a la vertical i un top10 a Marató?
OC: No notaré cap pressió. No pels resultats de l’any passat aniré amb més pressió a fer un bon resultat. Com sempre he dit, jo corro perquè m’agrada, no és la meva feina. No se’m dona del tot malament, sembla, i si surt bé, surt bé (poder aquesta és una de les claus) i si surt malament, doncs ja sortirà bé un altre dia. Està clar que repetir el que va passar a Barruera (aquell cap de setmana on es varen ajuntar moltes coses, tot va anar de cara, els resultats individuals varen anar de cara i tot l’equip va posar el seu granet de sorra perquè sortís bé) serà molt difícil. Això passa un cop a la vida. No direm que aquest any no pugui sortir bé, però si no en surt, almenys per a mi, no serà un fracàs.

EP: Això de les curses de muntanya ha agafat una embranzida important al país. Tens clar, qui serà el substitut de l’Òscar i el Marc Casal?
OC: És de mal dir. Tinc ganes que surtin els joves que facin un pas endavant perquè és el que necessita l’esport andorrà. Tot s’ha de dir, no és normal que dues persones de quaranta anys, encara siguin els referents de l’equip nacional. Han de sortir els nous joves valors i ho han de fer amb força.

EP: Tan difícil és?
OC: A Andorra tenim el hàndicap que molts tiren cap a l’hivern i llavors a l’estiu s’ho prenen una mica més amb calma. El que més està evolucionant, perquè està corrent molt és l’Arnau que ha de fer un pas endavant, ja. Va fer una gran temporada passada, però ara ha de continuar i millorar. Ell ha de ser el que motivi als altres joves. Nosaltres, ja som dinosaures.

EP: No descobrim la sopa d’all, si diem que l’esport nacional són els esports de neu, sobretot l’esquí. Els esports d’estiu, creus que estan una mica abandonats, tot i que cada cop s’està avançant?
OC: Crec que a Andorra bàsicament el que li falta a Andorra perquè els esports d’estiu triomfin és que la gent hi cregui. La gent que hi ha ara (sense criticar-los, ni de bon tros) creuen més en l’hivern perquè potser l’esport que practica és més tirant cap a l’hivern.

EP: Explica’t…
OC: No pot ser que un noi jove que no ha esquiat mai, el vulguin redirigir cap a l’hivern, quan no sap esquiar de nivell. Poder s’ha de tenir el valor de dir-li que faci estiu i fins i tot el propi esportista ho ha de veure.

EP: L’estiu és més agradable?
OC: Home. A l’estiu els nens no tenen classe, ho tenen tot per poder entrenar a l’estiu. És molt més fàcil, fa bon temps. No has de sortir a entrenar a -10 graus amb una nevada, crec que és bàsicament això. Que creguin. Penso que l’hivern està molt més estructurat. L’estiu va cadascú pel seu aire, em refereixo quant a Federacions Internacionals, però també a les nacionals.

EP: En el cas de les curses de muntanya, hi ha la duplicitat aquella de les curses de muntanya i les curses per muntanya?
OC: Poder a Andorra, que som molt més petits, podríem anar agafats de la mà amb la FAA i treure joves d’ambdues federacions. Estic segur que a l’atletisme hi ha nois que corren molt bé per la muntanya. Tot és qüestió de col·laboració.

EP: Caldria estructurar, l’esport de l’estiu…
OC: Sí, és així. Et poso un exemple. Aquest cap de setmana, com he dit, correré un cros amb la marca Andorra. M’he adonat que hi ha altres companys el Carlos, l’Ari, l’Arnau que crec que hi van. Al final, els atletes busquen d’ambdós llocs. En l’àmbit mundial hi ha dues federacions. Penso que a Andorra, que som quatre gats, que no som milions de persones, podríem fer acords de col·laboració. Parlant i amb voluntat la gent s’entén. I al final el gran beneficiat de tot això, seria l’esport andorrà.

EP: Molt filosòfic, tot plegat…
OC: Bé, reconec que soc una mica idealista també. I no veig problemes enlloc. Les realitats de cada Federació no les sé ni les vull saber.

EP: Acabem parlant del primer repte. L’Snowrunning de Sierra Nevada. Com es presenta?
OC: És una incògnita. No ho hem fet mai i és un mundial on hi haurà molt nivell, almenys la selecció espanyola ha dit la seva llista de participants i és molt top. Però cal dir que al final, córrer sobre la neu dura, no canvia molt a córrer per muntanya. Allà seran dues proves, una vertical i una altra en línia curteta de 12 kilòmetres i veurem.

EP: I els invents?
OC: (riu) És que amb el Sintu, som una mica malalts d’aquestes coses. Vam veure que Salomon tenia una vamba especial per córrer en neu, està molt protegida pel fred i és molt pesant. Té nou claus i en el mundial t’obliguen a tenir-ne deu, o sigui que ja ens veus veien vambes amb diferents tacs, vam fer diferents invents, semblen que funcionen bé.

EP: Però les heu provat?
OC: Home. Tinc les pistes al davant. Ho hem provat una mica, no molt. Van bé.

EP: Tenint l’Àliga a tocar. Suposo que parteixes una mica amb avantatge?
OC: Que puc dir de l’Àliga que no s’hagi dit ja. És una pista espectacular. L’he fet unes quantes vegades. En definitiva és un bon lloc per practicar un vertical com el que hi haurà a Sierra Nevada, però tampoc creguis que ho faig molt.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Previous post Pol Moya, des de principis d’any, un culer més
Next post La Covid marca la participació de l’equip nacional de la FAM a la Comapedrosa WC