Per Sandra Herver, el karate ho és tot

Andorra disposa d’un elevat nombre de possibilitats, pel que fa a l’àmbit de l’esport. Molts esports en poques hectàrees de terreny del Principat, fan d’Andorra un lloc idíl·lic. Alçada, muntanyes, bones instal·lacions fa que d’un país tan petit puguin sortir esportistes de primer nivell. És el cas de Sandra Herver. La karateka d’Ordino ha viscut i viu el seu esport, el karate, de ben petita. El seu pare és instructor d’aquest esport per tot el país i ha fet que el karate, sigui el seu esport, la seva vida.
Així ho diu la mateixa Sandra Herver en comentar que “per mi és la meva forma de vida. El meu tot”. I és que l’ordinenca de petita que s’hi dedica al karate. Ella ho explica dient “des de petita que m’hi dedico i realment és el que ser fer i se’m dóna bé. És el que em fa sentir realitzada, m’aporta benestar, felicitat”.
Veure el nivell d’Herver a sobre del tatami, és veure com gaudeix, com s’ho passa bé. Ella culpa al seu esport, de com és ella actualment al dir que “m’ha aportat els valors que penso que actualment em defineixen a mi com a persona, la capacitat de superació continua, tenir autocontrol, el respecte vers absolutament tot, lleialtat, sinceritat, tot aquest tipus de valors que transmet el karate com a tal”.

Amb les dificultats que està vivint la societat actual, Herver reconeix que els valors del karate l’han ajudat a tenir més força durant el dia a dia.

“personalment penso que sí. Com a monitora ho veiem amb els esportistes que comencen. Tenen uns valors assimilats que són extremadament positius”.

És inevitable, que encara hi ha gent que pensa que les arts marcials només són cops “hi ha molta gent que el karate el tenen com un esport agressiu i violent. Moltes vegades he sentit allò de “jo no em fico amb tu, perquè em faràs mal”.

Doncs és tot el contrari, el karate el seu principal objectiu és la defensa. Jo no vaig pel carrer pegant ni sent agressiva. Malauradament tenim estereotips que els hem d’anar traient a poc a poc

 

La karateka veu una solució per treure aquests estereotips al dir que “crec que amb la pràctica del dia a dia i amb l’educació. Penso que tot el que es fa incorrectament, la majoria de vegades és per ignorància i crec que transmetent el que veritablement és, amb educació i ensenyança penso que és la manera de treure”. Herver reconeix que encara és pitjor, que amb l’estereotip anterior encara se li afegeix un altre, com és la poca feminitat és veritat que es fa aquesta pregunta, però a mi no me l’han fet mai.

 

 

 

 

 

 

 

“Ja saben que a casa es respira karate per totes bandes, o sigui que ja saben la resposta si em pregunten “què fas practicant aquest esport”.

Deixa un comentari

Previous post El femení del VPC començarà a entrenar la setmana del 17 d’agost
Next post Alexis Bartolomé a l’Oviedo de LEB Or