Pol Moya: “tant de bo en Nahuel i jo puguem anar a Tòquio i a París”

El passat dissabte 13 de març es va portar a terme a l’Estadi Comunal Joan Samarra, una nova edició del Campionat d’Andorra d’atletisme en pista coberta. Curiós del cas, a falta d’una instal·lació en tot el país tapada, la instal·lació a l’aire lliure d’Andorra la Vella va acollir una competició. En ella, va competir Pol Moya. L’atleta del CAVA aprofitava una competició que es feia al país per competir, ja que de moment, ho va fer a l’Europeu i poca cosa més. Parlem amb l’olímpic andorrà de tot el que ha patit i els problemes que han fet que encara no hagi pogut fer cap entrenament amb el seu grup de Madrid.

El Principat (EP): Aquest 2021 havia de ser un any per tu. Havies triat l’opció de marxar a un dels grups d’entrenaments més potents d’Espanya, a Madrid. Però encara no has pogut anar…

Pol Moya (PM): A causa de la Covid encara no he pogut entrenar a Madrid, quan ho havia de fer des del setembre. Segons el CSD ni a mi ni al Nahuel ens deixen entrar a la Blume que és on hauríem d’entrenar. Per aquest motiu si no puc entrenar allà, crec que no té cap sentit anar a Madrid, sense poder estar entrenant amb el grup diàriament i per aquest motiu segueixo entrenant aquí a Andorra, a distància.

EP: Suposo que no és el mateix, el que buscaves anant a Madrid a entrenar sol a Andorra?.
PM: No és el mateix. Allà estàvem en un grup espectacular, molt fort amb molta gent i aquí aquest hivern hem estat en Nahuel i jo sols, entrenant els dos junts. No té res a veure. A Madrid, hi ha unes instal·lacions bones per entrenar, amb una corda de 500 m de gespa artificial per fora la pista d’atletisme. Aquí no tenim tot això. A l’hivern, les condicions de la pista a Andorra, són les que són i així estem. Tot i això, ens hem d’adaptar i això és el que hem fet.

EP: Tot i que suposo que els objectius els has variat, quins eren els inicials per aquest 2021?

PM: El calendari que tenia previst fer, l’he modificat moltes vegades, ja que tenia com a objectiu més gran –aquest no s’ha modificat- els Jocs Olímpics, que és la gran cita de l’estiu. També tenia l’objectiu, l’Europeu de Torun que hi he pogut anar, però no en les condicions que vaig anar, perquè vaig tenir una petita lesió al desembre que em va fer estar aturat vint-i-cinc dies per un trencament al soli. Penso que vaig arribar bé de forma però sense haver competit res abans. Pel 800, a mi m’agrada competir com a mínim a dues competicions abans de fer la marca.

EP: Però ho vares decidir tu, anar directament a Torun? 

PM: Sí, va ser decisió meva, ja que podia haver anat al Campionat d’Espanya, però consensuant-ho amb el meu pare i amb l’Arturo, l’entrenador de Madrid, vam decidir millor entrenar i no perdre entrenament per preparar el Campionat d’Espanya que després et podia sortir una cursa lenta i no passar a la final. Ho vam creure oportú així, i tampoc crec que hagi sortit malament. Crec que vaig fer un bon paper. Ho vaig lluitar.

EP: Però seguim amb el tema dels objectius. 

PM: Sí. A part dels JJOO i Torun que ja ha passat, volia participar a la Copa d’Europa i el Campionat d’Espanya de l’estiu.

EP: Amb tants canvis, vosaltres els esportistes que la majoria sou de rutines. Com ho portes?. 

PM: Sincerament no és fàcil ara mateix. Realment crec que he sacrificat molt, per aconseguir els meus objectius de l’atletisme. Però a part de l’atletisme també he sacrificat altres coses. Des de l’any passat que vaig decidir dedicar-me a l’atletisme cent per cent quan vaig acabar la carrera. Ara amb la Covid ho he hagut d’ajornar un any més, sobretot per poder anar a Madrid. El fet d’estar aquí a Andorra sí que sento, que no ho estic aprofitant com m’agradaria.

 

“Però si hagués sabut que això anava així, poder m’hauria plantejat agafar experiència laboral treballant mitja jornada i combinar-ho”

 

EP: Te’n penedeixes de la teva decisió?

PM: No, però si hagués sabut que això anava així, poder m’hauria plantejat agafar experiència laboral treballant mitja jornada i combinar-ho. Això és l’únic que tot i no tenir remordiments, a vegades hi penses. Estic invertint molt en l’atletisme i no he pogut avançar en el que havia de fer aquest any que era anar a Madrid a entrenar.

EP: Parlem del teu gran objectiu de la temporada que és Tòquio 2021. En Nahuel ens va explicar que ell signava que tu anessis a Tokio i ell a París. Com ho veus tu?

PM: Amb el Nahuel hem entrenat els dos molt bé junts. Ara estem en el mateix grup d’entrenament i hem treballat molt bé. Respecte als Jocs, tant de bo els dos puguem anar a Tòquio i els dos puguem anar a París.

EP: És inevitable mirar endavant. A Andorra, el present es diu Pol Moya i Nahuel Carabaña. Però no tens aquella sensació que després hi ha una mica de travessia en el desert…? 

PM: Sí que hi ha una mica de buit, però si mires qui hi havia per sobre nostre abans era la Clàudia Guri, dos anys més gran que jo, ho va deixar, hi ha el Carles Gómez que ha començat a treballar i ara no pot dedicar-li el mateix temps, però aquí està; i ara per sota, s’ha de veure una mica. Hi ha el Pau Blasi que fa 400, i la Bruna Luque, que crec que són els dos que han d’agafar el nostre relleu i més a baix, sincerament no ho tinc gaire clar.

 

“Crec que el que cal és cuidar a la base, a l’hora de marxar a estudiar a fora. Sigui a Barcelona o a França. Aquí és on es veu que molta gent ho deixa”

 

EP: Però això és normal? 

PM: Sí, i sobretot tenint present que en l’atletisme pots aparèixer d’un any per l’altre. Jo no vaig començar a fer atletisme seriosament fins a segon de batxillerat i mira on estic ara. Crec que el que cal és cuidar a la base, a l’hora de marxar a estudiar a fora. Sigui a Barcelona o a França. Aquí és on es veu que molta gent ho deixa. Aquí és on, des de la Federació s’ha de fer feina per facilitar als atletes que segueixin endavant.

EP: Andorra té l’inconvenient de no tenir pista coberta?

PM: sí. Crec que una pista coberta al Principat és vital. Si diguessis que tenim un clima com Tarragona o Barcelona, que no es geli la pista, que quan nevi no estiguem una setmana sense poder entrenar, potser et diria que no. Però tenint les condicions que tenim al país, una pista ha de ser obligatòria tenir-la. Esperem que en un futur, la puguem tenir.

EP: Previ als JJOO. Si la pandèmia ho permet. Què tens previst fer?

PM: Doncs, sincerament, no ho tinc molt clar. Aquesta setmana que estaré a Punta Umbria de concentració amb el grup d’entrenament, ho parlaré amb l’entrenador. També haig de trucar al meu mànager a veure com plantegem l’estiu. Si hagués fet la temporada de pista coberta, ben feta, ja tindria dues de les cinc curses fetes que haig de fer de cara als Jocs. Com no les he pogut fer, hauré d’estudiar bé que corro. Crec que seran mínim quatre curses que hauré de córrer segur, per intentar entrar per rànquing. Una altra cosa si decidíssim oblidar el rànquing i arribar bé de forma als Jocs. El que està clar, és que a tot arreu bé no es pot estar. Preparar els Jocs a consciència implica poder no fer la mínima. O fer la mínima implica no arribar amb la millor forma als Jocs. Hauré d’estar en forma al maig i aguantar-ho fins al juliol. Crec que haurem d’estudiar quines de les dues opcions agafem.

EP: Però estar tres mesos en un pic alt de forma, és molt complicat. 

PM: Sí, ho és. Crec que hauré de fer la mateixa estratègia que vaig fer en els Jocs dels Petits Estats. Una forma mitja alta que em permeti lluitar pel rànquing i després anar a buscar un pic alt.

EP: Està clar que uns dels objectius, és el Campionat d’Espanya d’estiu, no?

PM: Sí, en un principi sí. Després veurem si pel calendari ens entra. El que està clar que la Copa d’Europa, segur. Pel que fa al Campionat d’Espanya d’estiu, en un principi, la idea és participar.

 

Deixa un comentari

Previous post Irineu Esteve, 42è als 50km de la Copa del Món d’Engadin
Next post Derrota 69-61 a Sevilla que pot costar un play-off