Sabrina Solana i la seva particular UTMB

Aquest cap de setmana, a la “Catedral” del trialrunning com és Chamonix s’està portant una nova edició de la UTMB. Set distàncies que fan que la població dels Alps sigui el centre neuràlgic del trialrunning mundial. Per moltes proves que hi hagi arreu del Planeta, l’UTMB s’ha guanyat l’etiqueta de la prova per excel·lència. En ella Andorra ha tingut com a corredor de la FAM, el canillenc Òscar Casal a la distància OCC.

Però a Chamonix, falta una de les més carismàtiques corredores del Principat. Una entrebancada per evitar una pedra que sortia en el recorregut de la Comapedrosa Sky Running, on ella participava, va comportar que Sabrina Solana acabés evacuada en helicòpter a l’Hospital de Meritxell. Solana es veia obligada a dir adeu a la temporada i per tant, tots els plans de l’estiu volaven per l’aire.

Després que incomprensiblement es difongués un diagnòstic erroni, les diferents proves realitzades a l’esportiva varen determinar que patia una luxació del fèmur+ fractura maluc. Les primeres exploracions preveien que Solana hauria de passar per la taula d’operacions. Mentre ella intentava pair el succeït per un costat, per l’altra abocava tota l’energia positiva per centrar-se a esvair la mala sort i intentar evitar l’operació. Com ella mateixa va dir, al saber que no havia d’operar-se: “he tingut sort!!

La primera setmana a l’hospital, com la mateixa Solana ha reconegut “va ser dura físicament, ja que vaig estar sense poder moure del llit tres dies i tres nits amb la cama immobilitzada” una situació que li va generar molta frustració, sobretot quan les necessitats més bàsiques del dia a dia les havia d’afrontar com a “la gran dificultat”. Però si Sabrina Solana té una cosa, ha estat la seva energia positiva i afrontar, com pocs, les adversitats. Com aquell que vol la cosa, “en el quart dia va veure la llum”. El seu cap va dir prou, i gràcies també a les recomanacions de l’especialista que la va visitar el dia anterior va demanar ajuda “per sortir del llit” segons ella mateixa ha reconegut. Encara estava a l’hospital. Solana descrivia el moment dient “em vaig començar a moure’m amb crosses” Solana afegia “la primera vegada em vaig marejar, però vaig insistir, malgrat el dolor, fins que ho vaig portar millor”. El seu coratge i ganes per activar-se va fer que al cinquè dia d’estar a l’Hospital li donessin l’alta.

Els primers dies a casa, com també ha reconegut ella mateixa “també van ser complicats, ja que no podia moure la cama jo sola i m’havien d’ajudar en tot”. El dolor no li remetia i s’havia de medicar a la nit, si volia descansar.

De nou, les ganes i la força de voluntat varen aparèixer. Una xerrada amb el trauma i amb Roger Font, el seu osteòpata, varen tornar a activar a Solana. Exercicis de mobilitats, així com sessions de magnetoteràpia varen fer que el progrés evolucionés molt ràpidament. El treball i les ganes de Solana eren tals, que “en menys d’una setmana ja havia recuperat bona part de la mobilitat, gràcies també a la introducció de les gomes en el treball”. A poc a poc, però amb esforç i sacrifici, la “runner” anava retrobant l’autonomia en el seu dia a dia.

Els esportistes d’un cert nivell, tenen molt interioritzats les rutines i el sacrifici que els hi correspon fer, si volen aconseguir els seus objectius. Això Sabrina Solana ho va portar a terme de manera “malaltissa”. Ella mateixa ho ha reconegut “des d’un bon principi, vaig donar-li importància a instaurar una rutina diària amb diferents “activitats” per distreure la ment, no tenir massa temps per rumiar, no deixar-me decaure i intentar també trencar la monotonia del dia a dia d’estar tancada a casa (excepte per visites al metge, osteòpata, traumatòleg i físio)”. Els objectius de Solana han passat de fer l’UTMB a evolucionar positivament de la lesió, però sempre amb la mateixa actitud que si estigués a la muntanya: sacrifici i constància. D’aquesta manera Solana ha anat alternant rutines de mobilitat i musculació del tronc superior tres cops al dia durant 25-30′ (abans dels 3 àpats principals) amb sessions d’electroestimulació i magnetoteràpia dos cops al dia on aprofita per llegir (un passatemps que l’encanta), o preparar el curs escolar, com a docent o ampliant els seus coneixements personals en nutrició, fent un curset de dietètica esportiva en línia.

La recuperació de Sabrina Solana va a bon ritme, però també a contrarellotge. Solana vol estar preparada per l’inici del curs escolar, on ella és docent, però una cosa és voler i l’altra, que ho pugui fer.

La seva rutina diària de tarda comença amb una mica de relaxament i temps per a visita d’amics i coneguts. Ho té tot planificat. Solana reconeix que “a principi de la tarda prenc l’aire al jardí tot prenent el sol i escoltant música és el moment que rebo la visita d’amics que em fan distreure” I és que el plantejament de Solana és “intentar no comptar els dies, ja que hi ha hagut moments que quan ho feia i passaven molt lentament”. Amb l’experiència Solana reconeix que “em dedico a avançar sense comptar-los en la mesura del possible i observar el procés en la seva globalitat”.

Tot i el treball a casa, Solana no ha abandonat les visites al físio i a l’osteòpata, on avaluen com va el procés i com està sobretot la fractura. Tot i això Solana analitza el seu dia a dia actual, explicant que la principal dificultat són “el fet que no tinc cap immobilització de la cama en tractar-se de la pelvis, i ara que el dolor de la luxació ha desaparegut en la seva quasi totalitat, i he recuperat bona part de la mobilitat de la cama, he de vigilar molt els moviments que faig per no pressionar al lloc de la fractura”.

Sabrina Solana, l’atleta de la FAM, no perd el somriure que la caracteritza. Ella sempre riu, fins i tot en moment on el més normal és que estigués de mal humor, ella intenta agafar el positivisme de les coses. Sap que encara trigarà un temps a poder córrer. Cal que la fractura de pelvis estigui completament soldada. Caldrà lluitar contra les pors que surten en tornar després d’una lesió. Però ella no perd el somriure, però no l’aturarà ningú per aconseguir el seu objectiu que no és un altre que “tornar a córrer”. Ella ara mateix fa la seva particular UTMB. Té clar, que seguirà gaudint de la muntanya i que el que li ha passat li servirà com a “creixement personal”.

L’UTMB està en marxa, però Andorra no oblida a Sabrina Solana, una de les nostres grans esportistes.

 

Deixa un comentari

Previous post Portes Obertes per veure l’FC Andorra – Linares
Next post Un total de 170 participants a la primera jornada de la Canillo Trail Race