Primera victòria del Morabanc Andorra en la sèrie de cinc finals que li queden fins a final de la lliga regular que te com a objectiu aconseguir la permanència. El triomf 73-71 només fa que l’objectiu d’aconseguir tres victòries en els cinc partits que quedaven quedi a dos triomfs. Aquest diumenge en el Poliesportiu de Govern ha hagut tensió, nervis, angoixa, patiment, alegria i alleujament. Tots els condiments que fan que un s’enganxi a un esport tant gran com el bàsquet.

Era un sí o sí. Una derrota suposava acomiadar-se (no matemàtica, però sí mentalment) a la categoria, una victòria permetia continuar somiant. Perquè està clar que la permanència és allò com un miracle, però si el Saragossa pot guanyar al Barça o el Betis està apunt de guanyar al Madrid, perquè el Morabanc no es pot salvar?.

L’inici de partit no ha estat del tot fi. Els locals se’ls veia molt bloquejats en atac, sense idees i això ho ha aprofitat el Burgos per marxar en el marcador. El 20-32 del descans deixava clar quina eren les dinàmiques dels dos conjunts.

A la represa, la dinàmica ha estat la mateix que la del final del segon quart. El conjunt que entrena Paco Olmos ha tingut una màxima de 14 punts, però quan més ferida està la bèstia, més perillosa és. Això li ha passat al conjunt del Principat. Els locals han fet un canvi de mentalitat en defensa, en atac Hannah recuperava sensacions, Tunde feia bona feina i el coratge del saltenc Oriol Paulí enganxava als seus. Pas a pas, poquet a poquet, combinant encerts amb errades, el Morabanc Andorra ha anat retallant diferències. La Bombonera, ha fet el que havia de fer. Avui ha tornat a ser la gran olla a pressió. Si no, que li preguntin al Burgos. Els darrers minuts han estat d’infart, on qualsevol dels dos equips podia decantar el marcador pel seu costat, però el darrer atac l’han tinguts els andorrans. La penetració de Codi Miller ha estat ben defensada pels jugadors interiors visitant per la passada al costat contrari ha tingut a Franke com a receptor, que trepitjant la ratlla de 6,75 ha fet sobre la botzina el 65-65 que enviava el partit al període extra.

En els cinc minuts d’afegit, el Morabanc ha tingut més fe. Els jugadors estaven connectats, però també els del Burgos. El que semblava un bon inici de període extra s’ha esfumat degut a les errades i els nervis andorrans. Però mai s’ha perdut cara al partit. El Morabanc Andorra ha tingut fe, ha cregut i al final, tot i que el Burgos ha tingut la darrera possessió per empatar i fins i tot per guanyar, ha aconseguit la victòria final. Un triomf que combinat amb la resta de resultats fa que els tres darrers equips de la Liga Endesa tinguin nou victòries. És a dir, tot per decidir a falta de quatre jornades pel final. 

Foto: BCA.

1 thought on “Una de cinc (en queden dues)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Previous post L’ENFAF surt del descens
Next post El Dr. Martínez Benazet, Soci d’Honor del Morabanc Andorra